Gener 19, 2018

ajuntamentdaltvila

Barris de la Ciutat d'Eivissa

Informació històrica dels diferents barris del municipi i la recuperació de la seua toponímia tradicional, ja que formen part de la història i cultura de la localitat.

Us convidam a compartir les vostres fotografies antigues dels barris amb l’Arxiu d'Imatge i So Municipal (AISME):

Per contactar amb l'arxiu, podeu escriure a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Adreça: Can Botino · c. de Pere Tur, 1 · Dalt Vila
Horari: de dilluns a divendres de 9.00 h a 14.00 h

Puig des Molins

Puig des MolinsBarriada i espai de la ciutat d’Eivissa, parcialment desenvolupat urbanísticament i que encara compta amb zones lliures i amb valors diversos. El barri es troba al puig que rep el mateix nom (50 m). Té una extensió d’1,2 km2 aproximadament i fita, a l’O, amb el barri de ses Figueretes, delimitant ambdós barris el carrer d’al Sabini; al S, amb el mateix barri, a través d’un penyal; a l’E, amb es Soto, on fa de límit el coll que separa els puigs des Molins i el de Vila, i al N, amb la barriada de sa Capelleta, a través del pendent del puig des Molins en aquell vessant.
Algun dels microtopònims de la zona son el puig de sa Forca, perquè històricament fou lloc d'ajusticiaments i execucions, com també ho va ser la zona del Soto. Aqui es troba ubicat l'Observatori Astronòmic, de titularitat municipal i reinaugurat recentment.
 
Breu ressenya històrica: en època antiga i durant segles la zona va ser la necròpoli (ciutat dels morts) de l'acròpoli d'Eivissa (ciutat dels vius). Des de l'any 1999, la necròpoli i la col·lecció del Museu Monogràfic de puig des Molins son Patrimoni de la Humanitat.
Fa uns anys, l'Ajuntament de la ciutat donà nom a ls cinc places del barri: plaça dels molins de Llevant, plaça de la Creu del Cel, plaça del Molí de na Secorrada, plaça del Mirador de Dalt Vila i placeta del Molí den Porxet. Set dels molins han estat protegits per la figura de BIC o BC  per part del Consell Insular. En el molí de na Secorrada passaren unes setmanes de l'estiu de 1936 els escriptors Rafael Alberti i Maria Teresa León.

Sa Capelleta

Sa CapelletaÉs el nom que es dóna actualment a un dels barris de l'eixample de la ciutat, barri que en aquest cas es troba a tramuntana del puig des Molins. Pren el nom de la capella de Santa Paula que existia a la zona, avui desapareguda, i que Joan Marí Cardona menciona en diversos articles. Del segle XVIII ençà les terres de l'actual barri han tengut diversos noms, segons qui era el propietari: 'Hort d'en Forqueta', 'Hort de n'Escandell', 'Hort de na Rita Escandell'.

El nom de sa Capelleta s'empra des de la segona meitat del segle XIX. La casa pagesa de la finca, que ja constava en plànols de les primeres dècades del segle XVIII, es va conservar fins fa uns anys.

Existien paraules del català d'Eivissa que només les feien servir els veïns del barri.
Arxiu Històric d'Eivissa (AHE)

Talamanca

Talamanca és una badia protegida amb una platja que amb els seus 900 m de longitud la fan la més llarga del municipi d’Eivissa. La platja és la continuació i culminació de la zona humida de ses Feixes de Talamanca o des Prat de ses Monges. La zona havia format part de la badia d'Eivissa fins a principis del segle XX.

Talamanca

Els primers equipaments turístics:
L’any 1934 l’arquitecte Erwin Broner dissenya i construeix un establiment de banys per a la platja de Talamanca, exemple de la primera arquitectura contemporània a l’illa. L’any següent s’acaba de construir i s’anuncia a la premsa local el Café-Bar Talamanca, on tenien lloc revetlles i rifes. El preu de l’entrada era d’una pesseta per als homes i gratuït per a les dones. La freqüència de les barques que feien el tram port de Vila-platja de Talamanca en aquella època era cada hora.
El 15 de juliol de l’any 1950 s’inaugura el balneari que poc temps després es convertiria en l’hostal Talamanca.

El lloc va inspirar l'escriptor i filòsof romanès radicat a França, Emil Cioran, la seua obra Cuaderno de Talamanca, que recull les seues reflexions i impressions durant l'estada que hi va fer entre el 31 de juliol i el 25 d'agost de 1966. Ell tenia el projecte d'escriure La noche de Talamanca, tot i que no ho va arribar a fer.

“24 de agosto. Talamanca. Ir una última vez a contemplar el molino al atardecer. Nadie en los alrededores. Silencio. El cielo y el mar. Ibiza enfrente...”