Novembre 20, 2019

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

Cos trobat al cementeri vellAcaba la primera campanya d’excavació al Cementeri Vell d’Eivissa després de la troballa de les restes de dos víctimes de la dictadura

Aquests dies conclou la primera campanya d’excavacións al Cementeri Vell d’Eivissa per tal de trobar i poder exhumar les restes de les almenys 75 persones repressaliades per la dictadura franquista que es pensa que varen ser enterrades en algun punt d’aquest indret. Gràcies a la troballa fa tres dies dels dos primers cadàvers, amb indicis de ferides que podrien ser per arma de foc, des de la Conselleria de Cultura Participació i Esports asseguren que s’organitzarà una segona campanya per tal de seguir excavant a l’àrea per retornar els cossos a les seves famílies, 80 anys després de la seva mort.



L’anunci es va fer el passat dimecres, dia 21 de novembre. Les restes trobades són un cos sencer, un crani i una mandíbula amb trauma perimortem. La identitat de les víctimes no es podrà confirmar fins que es facin les proves pertinents d’ADN en una investigació que es farà en una segona fase de la campanya, al laboratori.

El batle d’Eivissa, Rafa Ruiz, va dir, després de la troballa, que ‘avui és un dia per celebrar per aquells que creim que tenim un deute històric amb les víctimes. Al darrera hi ha històries familiars que ens emocionen. El moment ha arribat però encara queda feina a fer’. ‘Que fos el 20-N ho vaig interpretar com un acte de justícia poètica, encara que sigui 80 anys tard. Treballam per deixar als joves un país més decent; un país que té fosses comunes és una democràcia deficient’, va afegir la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur.

Tur va visitar el Cementeri Vell per explicar que l’equip d’Aranzadi, que és el responsable tècnic de l’exhumació, tenia previst seguir treballant fins aquest divendres. La directora de l'excavació, Almudena García, va donar gràcies a les famílies dels desapareguts pels indicis que han aportat: ‘Ha funcionat. Al racó on deien alguns d'ells és on hem trobat la primera evidència’.

Al Cementeri vell d’Eivissa hi hauria morts extrajudicials, fet que permet tenir poca informació documental. Els fets s’han reconstruït contrastant les fonts orals amb els arxius i registres. Aquests inclouen el possible assassinat de 75 persones, la majoria executats en la tàpia del cementeri, la major part individuals però també es té constància de cinc assassinats col·lectius, entre el 23 de setembre i el 24 de novembre del 1936. No obstant això, els afusellaments varen continuar fins al 6 de juny de 1937, excepte tres persones el 1938. Curiosament, la premsa de l’època no en parla i el llibre d’actes del cementeri d’Eivissa no té entrades des de mitjans de 1936 fins a mitjans de 1941.

El Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports va iniciar l’exhumació de la fossa del cementeri vell d’Eivissa el passat 8 de novembre, i correspon a la vuitena fossa que s’obri des de l’executiu autonòmic aquesta legislatura des de l’aprovació de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme. És la segona exhumació a les Pitiüses, després de la de Sant Ferran a Formentera.

Cal recordar que tots aquells familiars que pensin que poden tenir algun familiar desaparegut o assassinat pel franquisme es poden posar en contacte amb la Conselleria de Cultura, Participació i Esports per fer-se les proves d’ADN, facilitant així la identitat dels cossos trobats. Pels veïns i veïnes d'Eivissa el pròxim dia 14 de desembre al Centre Cultural Cervantes de Sant Antoni de Portmany es celebrarà una jornada de memòria democràtica i es recolliran mostres allà mateix, hi haurà més convocatòries a l'illa d'Eivissa per poder recollir mostres d'ADN que s'anunciaran pròximament.