Juliol 23, 2024

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

rosachacelRosa Chacel Arimón (Valladolid, 1898 – Madrid, 1994). Filla d'un empleat de ministeris i una mestra, va viure en un ambient familiar amb grans aficions literàries i artístiques. El 1908 la família es va traslladar a Madrid i Chacel viurà a casa de la seua àvia materna, al Barrio de Maravillas (actual barri de Malasaña). Va ingressar a l’Escola de Belles Arts de San Fernando (1915-1918) per estudiar escultura. Allí va coincidir amb l'home que durant la Guerra Civil va salvar els fons del Museu del Prado, Timoteu Pérez Rubio, que anys després va ser el seu marit. Va rebre classes de Ramon del Valle-Inclán a l'assignatura d'Estètica i del pintor Julio Romero de Torres. La tribuna de l'Ateneo li va brindar la possibilitat de pronunciar el 1921 la seua primera conferència, «La mujer i les seues possibilitats». Va entrar al cercle d'Ortega i Gasset i va publicar dos relats a la Revista de Occidente. A París va entrar en contacte amb el surrealisme d'André Breton i, a Roma, amb el futurisme. En aquesta última ciutat va residir amb el seu marit entre 1922 i 1927 i allà Chacel va escriure la seua primera novel·la, Estación, ida y vuelta. L’any 1933 es va traslladar un temps a Berlín i a la mateixa pensió on residia va conèixer Rafael Alberti i Maria Teresa León.

El 1936 la guerra civil la va portar a exiliar-se a Buenos. Va conèixer Gabriela Mistral i van tenir una relació d'amistat. El 1940 va fixar la seua residència a Rio de Janeiro. El 1941 va publicar Teresa i va figurar en diverses revistes de Buenos Aires i Montevideo.

Va traduir entre altres autors a S. Mallarmé, Albert Camus, sor Juana Inés de la Cruz o Racine. L'any 1945 va publicar Memorias de Leticia Valle. El 1952, la Sociedad Argentina de Escritores la va premiar amb la Faixa d'Honor, i el 1958 va publicar l'assaig Poesia de la circunstancia. Cal esmentar el llibre amb tots els seus relats Icada, Nevada, Diada (1971) i la novel·la Novelas antes de tiempo (1981); els assajos La confesión (1971), Saturnal (1972) i Los títulos (1981); el llibre autobiogràfic Desde el amanecer (1972), relatiu als seus primers deu anys; la biografia del seu marit Timoteu Pérez Rubio y sus retratos del jardín (1980); el diari personal Alcancía. Ida i Alcancia. Vuelta (1982); i una trilogia novel·lesca Escuela de Platón, centrada en la vida de dues dones, composta per Barrio de Maravillas (1976), amb el relat de la seua infància a Madrid fins al 1914, Acrópolis (1984), fins a la guerra civil, i Ciencias naturales (1988), que transcorre a l'exili. Entre les últimes obres destaquen la recopilació d'articles de crítica literària Rebañaduras (1986) i la d'articles publicats entre 1946 i 1985, La lectura es secreto (1989), Balaam y otros cuentos (1989) i l'antologia Poesia (1931-1991), que recull els llibres de versos A la orilla de un pozo (1936) i Versos prohibidos (1978), així com els poemes publicats a diverses revistes. Entre el 1989 i el 1993 van aparèixer els quatre volums de les seues Obras completas.

El 1987 li va ser concedit el premi de les Lletres Espanyoles. Va rebre el títol de doctora "Honoris Causa" per la Universitat de Valladolid (1989) i el Premi Castella i Lleó de les Lletres (1990). L’any 1993 se li va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts. El 2017 dins el programa d'activitats de l’Ajuntament d’Eivissa amb motiu del Dia de la Dona, es va celebrar a la Biblioteca de Can Ventosa la xerrada "Las sin sombrero" on es va reviure, entre d'altres, la figura de Chacel.

Obres de Rosa Chacel disponibles a la Biblioteca Municipal d'Eivissa (Can Ventosa)

Poesia
- Versos prohibidos. Madrid: Caballo Griego para la Poesia, 1978.

Prosa
- Teresa. Barcelona: Bruguera, 1980.
- Novelas antes de tiempo. Barcelona: Bruguera,1981.
- La sinrazón. Barcelona: Bruguera, 1981.
- Acrópolis. Barcelona: Seix Barral, 1984.
- Barrio de Maravillas. Barcelona: Seix Barral, 1985.
- Ciencias naturales. Barcelona: Seix Barral, 1988.
- Estación. Ida y vuelta. Madrid: Cátedra, 1989.
- Balaam y otros cuentos. Madrid: Mondadori, 1989.
- Saturnal. Barcelona: Seix Barral, 1991.
- La sinrazón. Madrid: Grupo Libro 88, 1992.
- Alcancia. Ida. Barcelona: Plaza & Janés, 1994.
- Alcancia. Vuelta. Barcelona: Plaza & Janés, 1994.
- Acrópolis. Barcelona: Plaza & Janés, 1994.
- Memorias de Leticia Valle. Barcelona: Diario Público, 2010.
- Desde el amanecer. Barcelona: Lumen, 2017.

Rosa Chacel traductora
- La peste / Albert Camus ; traducción de Rosa Chacel. Barcelona: Edhasa, 2021.

Sobre Rosa Chacel
- Rosa Chacel: Premio Nacional de las Letras Españolas (1987). Madrid:
Dirección General del Libro y Bibliotecas, Centro de las Letras Españolas, 1988.
- Rosa Chacel. Premio Nacional de las Letras Españolas 1987. Barcelona:
Anthropos, 1990.
- Las sinsombrero: sin ellas la historia no está completa / Tània Balló. Barcelona:
Espasa, 2016.

Audiovisuals
- DVD Ramón J. Sender; Rosa Chacel ; Juan Larrea. Barcelona: Editrama; Gran Via Musical; Impulso Records, 2005.

Rosa Chacel a la Biblioteca especialitzada de Can Botino
- La peste / Albert Camus ; traducción de Rosa Chacel. Madrid: Taurus, cop. 1957.

Fons Jean Serra
- Desde el amanecer. Barcelona: Bruguera, 1981.

Rosa Chacel va dedicar 2 poemes a Alberti i Maria Teresa León en el seu llibre A la orilla de un pozo (1936)

A Rafael Alberti
Cuando la mar esté bajo tu almohada


¡Alegría de turbas infantiles!


¡Triunfo de los egregios, varoniles


pámpanos que estremece la alborada!

 

Frutos dará la náyade dorada


que llamea en los ínclitos candiles


y en sus perlas de amor claros abriles


hervirán al compás de tu mirada.

 

¡Qué ventura te aguarda en el impacto
s

si alcanzar logras la divina orquesta!


Tu frente surtirá con el contacto

 

de la escondida nuez templada y presta


que a trompa airada vibrará en el acto.


¡La vida es gracia y el reir no cuesta!

A María Teresa León
Si el alcotán anida en tus cabellos


y el Nilo azul se esconde en tu garganta,


si ves crecer del zinc la humilde planta


junto a tus senos o a tus ojos bellos,

 

no cierres el ocaso con los sellos


que el Occidente en tu testuz aguanta:


tiembla ante el cierzo y el nublado espanta.

Si oyes jazmines corre a través de ellos.

 

Yo sé bien que te escondes donde siguen


los hongos del delirio, impenitentes,


y que al cruzar su senda de delicias

 

mariposas nocturnas te persiguen,


se abren bajo tus pies simas ardientes


donde lloran cautivas tus caricias.

Wpp