Octubre 17, 2021

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

María ZambranoMaria Zambrano és l’escriptora del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d'Eivissa amb motiu de 30 aniversari de la seua mort.

María Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, 1904 - Madrid, 1991). Era filla de mestres de l'escola secundària de Vélez-Màlaga. El 1908 la família es va traslladar a Madrid i el 1909 a Segòvia. El 1921 Zambrano va tornar a Madrid per estudiar Filosofia i va començar a relacionar-se amb escriptors i pensadors com León Felipe, Federico García Lorca o Rosa Chacel.

El 1924 es va produir el definitiu trasllat familiar a Madrid, on va culminar la seua llicenciatura en Filosofia, cosa insòlita en aquest aèpoca per a una dona. Va ser deixeble d'Ortega i Gasset i va formar part de la tertúlia de la Revista d'Occident. Va participar en les activitats de la Federació Universitària Espanyola i va començar a impartir classes de Filosofia a alumnes de batxillerat.
El seu primer llibre Horizontes del liberalismo va ser publicat en 1930. En 1931 va ser nomenada professora auxiliar de Metafísica a la Universitat Central de Madrid. El 1936 va contreure matrimoni amb Alfonso Rodríguez Aldave i com el seu marit va ser nomenat secretari de l'Ambaixada Espanyola a Xile, van sortir cap a aquest país.
El 1937 van tornar a Espanya, el seu marit es va incorporar al front mentre ella es va instal·lar a València i es va integrar en Hora de España, on va passar a ser cap de redacció. Va participar en el II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la República, celebrat a València.
Al gener de l'any1939 va sortir amb la seua mare i la seua germana cap a l'exili a través de França. Va poder retrobar-se amb el seu marit i es van dirigir a París per partir cap a Mèxic. A la Casa de España, va pronunciar tres conferències sobre Pensamiento y poesia en la vida española de les que es va fer ressò Octavio Paz a la revista Taller i a la Universitat Autònoma, a Morelia, va impartir classes d'Història de la Filosofia.
Durant la seua estada en aquesta ciutat va publicar Nietzsche o la soledad enamorada,San Juan de la Cruz i va finalitzar el llibre Filosofia y poesia.
José Lezama Lima la va convidar a visitar Cuba el 1940 i a l'Havana va impartir classes a la Universitat i a l'Institut d'Alts Estudis i Investigacions Científiques.

El 1943 es va traslladar a viure a Puerto Rico, on va treballar com a professora de Filosofia a la Universitat de Riu Pedres fins a 1945.

En 1944 va publicar La destrucción de las formas. L’any 1947 va tornar a Cuba però per viatjar al cap de poc a Nova York i des d'allí a França.

Es va quedar a París i es va relacionar amb la intel·lectualitat francesa. El 1948 va viatjar a l'Havana i es va separar del seu marit. El 1949 es va establir amb la seua germana a Ciutat de Mèxic.

A la dècada dels cinquanta va tornar a Cuba, van ser anys en què va subsistir gràcies a cursos, seminaris, conferències i classes particulars. En 1953e s va instal·lar a Roma amb la seua germana fins a l’any 1964 que es van refugiar en una casa als Alps Franco-suïssos.
En aquests anys el nom de Zambrano va començar a escoltar-se a Espanya cada vegada més, a causa sobretot de les publicacions de diversos professors, entre ells José Luis Aranguren, qui va publicar en Revista d’Occident Los sueños de María Zambrano.
El 1973 va viure gairebé tot l'any a Roma i en aquesta època va escriure La máscara de Agamenon i El vaso de Atenas. El 1980 es va instal·lar a Ginebra i va ser nomenada filla adoptiva del Principat d'Astúries, primer reconeixement oficial de la seua trajectòria a Espanya. El 1981 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries d'Humanitats i l'ajuntament de Vélez-Málaga la va nomenar filla predilecta.
A la Universitat de Màlaga va sortir a la llum el llibre María Zambrano o la metafísica recuperada. La junta de govern d'aquesta universitat la va nomenar doctora honoris causa. El 1984 va tornar a Espanya.
El 1987 es va constituir a Vélez-Màlaga, la fundació que porta el seu nom.

Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf

Wpp