mac@eivissa.es · 971 302 723

141208 bronerEivissa, 8 de desembre, 2014.- Documents familiars, cartes, estris de cuina, costura, llibretes amb notes i esbossos, discos, llibres… el dia a dia d’Erwin i Gisela Broner es podrà conèixer de primera mà gràcies a la mostra ‘Arxiu i llegats Broner’ que s'inaugura dimecres que ve, 10 de desembre, a les 19 h a la Sala d'Armes del MACE. L'exposició reuneix l'arxiu documental (plànols, objectes, mobles, dibuixos, pintures…) que Gisela Broner va llegar en el testament a tots els seus destinataris: Ajuntament d'Eivissa, Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi d'Arquitectes i Catalina Verdera. Una sèrie d'objectes i documents, de gran importància i valor representatiu i que no només podran visitar-se en el MACE, ja que la casa Broner també es converteix durant aquests dies en l'espai perfecte on reviure les vides de Gisela i Erwin Broner, apropar-se a la seva època, la seva manera de vida, i conèixer el seu amor mutu i el seu amor per Eivissa, la seva arquitectura, el seu paisatge i la seva gent.

Eivissa, 10 de novembre de 2014.- Els dies 18, 19, 21, 26 i 27 de novembre el saló d'actes del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) acull la tercera edició del ‘Curs de Cicerone’, una acció formativa destinada a totes les persones interessades en la teoria de l'art: des dels aficionats fins als estudiosos de l'art. El curs, coordinat per la directora del MACE, Elena Ruiz, consta de cinc sessions i el títol genèric de l'edició d'aquest any és ‘La passió’ (Pathos), un tema que s'abordarà des de diferents punts de vista: com a component indispensable en la gestió de l'art, com a ingredient dels arguments narratius de la vida, com a element present en l'activitat filosòfica o com a motor creatiu.

Sara NechamkinLa frontera entre les arts plàstiques i aplicades no sempre és clara i, Gran Bretanya, a mitjan segle XX, ofereix un exemple perfecte del que pot ser una fecunda fusió entre elles. Sarah Nechamkin és un rar exemple d’una generació sencera d’artistes-il·lustradors/dissenyadors britànics amb un increïble talent, que es movien amb facilitat entre la pintura, la il·lustració, les arts gràfiques, el disseny i la publicitat: una excepcional mescla de tècniques i mitjans entre artesania i art.

Les principals figures: Sutherland, Ravilious, Bawden, Piper o Enid Marx, es cataloguen sovent com a “neoromàntics” o “romàntics moderns”, i Sarah Nechamkin dins d’aquest grup pot ser considerada el membre més jove i emblemàtic. Per complementar la seua exposició de paisatges i aus eivissenques, el Museu Puget es complau a mostrar una petita mostra de la seua obra gràfica en publicacions que cobreix sorprenentment set dècades.

Des del catàleg del 1937 per a una important  editorial de Londres, Chatto & Windus, al seu recent llibre sobre l’avifauna d’Eivissa, el que emergeix és la seua capacitat  per equilibrar la representació i l’evocació a través d’escenes en les quals dona llibertat a la imaginació del lector i espectador. Tres contes infantils il·lustrats els anys 40 en blanc i negre tenen un encant indiscutible, però el millor dels seus gràfics són, sens dubte, les il·lustracions a color per a Blackie & Son que es publicaren entre 1965 i 1977. Contes de fades russos, rimes infantils angleses i llegendes gregues són representades amb gran sensibilitat i creativitat, i en el darrer aboca tot el seu “imaginari mediterrani” que, a més, ella coneix tan íntimament.

Si es poden detectar “elements eivissencs” en certes escenes, mai és en detriment de la història, sinó quelcom que infon autenticitat, cosa que sovent falta a les il·lustracions del nord d’Europa. En conjunt, els treballs publicats per Sarah Nechamkin versen sobre grans noms de la cultura occidental, d’Ovidi i Homer a Brontë i Byron, de Hudson i Austen a Wagner i Beethoven. Tot un assoliment digne de celebració i admiració.

Cada 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, amb aquesta excusa és sempre positiu fer una crida d'atenció a la ciutadania, en aquest cas oferint-li la possibilitat de visitar una exposició. Una exposició realitzada a partir de les nostres pròpies col·leccions i de les seves possibilitats d'exposició.

El passat 31 d'octubre a la Sala d'Actes del MACE, va tenir lloc la darrera sessió del 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta i escriptor eivissenc Antoni Marí.



Antoni Marí (Eivissa, 1944), és poeta, assagista i narrador a més d'editor i professor universitari. Entre els seus llibres de poesia es troben Preludi (1979), al que han seguit altres com Un viatge d'hivern (1989), que va obtenir el Premi Nacional de Crítica, El desert (1997), premi Cavall de Poesia, o el més recent  Han vingut uns amics, que guanyà el mateix premi el 2010. Marí dirigeix, a més, una de les col·leccions de poesia més prestigiosa del nostre país, Nuevos Textos Sagrados, per a Tusquets. La seua primera obra narrativa va ser El vas de plata i altres obres de misericòrdia (1992), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d'Or, fins arribar a Llibre d'absències (2012). Com a assagista podem destacar L'home geni (1984) que també guanyà el Premi Critica Serra d'Or, l'antologia de poesia romàntica alemanya titulada El entusiasmo y la quietud, o Matematica tiniebla (2011) sobre l'origen de la poesia moderna.

Ajuntament d'EivissaAjuntament de la Ciutat d'Eivissa
Tel. 971 397 600
eivissa@eivissa.es