mac@eivissa.es · 971 302 723

gabinet de dibuix del MACEDilluns que ve, 18 de maig, es commemora el Dia Internacional dels Museus, el lema en l'edició d'aquest any és 'Museus per a una societat sostenible'. Per celebrar l'efemèride, el Museu d'Art Contemporani, MACE, i el Museu Puget s'han programat dues activitats: per una banda, el divendres 15 de maig a les 19h, el Museu Puget acull l'exposició 'Gabinet de dibuix de Joan Clapés', i d'altra banda, també divendres, a partir de les 10h, es posa en marxa al MACE el gabinet de dibuix permanent.

El 'gabinet de dibuix' del MACE consta d'una sala amb tamborets i un moble en el qual els visitants al museu, sense límit d'edat, que vulguin dibuixar disposin de papers, llapis, tauletes, escultures, objectes, bodegons i composicions. El paper emprat en aquest gabinet ha estat cedit per Diario de Ibiza. Els continguts del moble són molt variats, ja que es vol cridar l'atenció sobre els mateixos i per això es combinen obres d'art, per exemple escultures de Iscle Manzano i Miquel Navarro, amb objectes d'ús quotidià com cordes, caixes, fruita, etc . Amb els dibuixos, hi ha dues opcions: o bé emportar-se'l a casa o dipositar a la bústia que hi ha als mobles perquè el departament de didàctica del museu pugui estudiar i fer balanç dels mateixos.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és generar visites creatives als museus i establir dinàmiques lúdiques i participatives, perquè l'espectador actuï al museu des d'una posició activa i no només contemplativa.

Sara NechamkinLa frontera entre les arts plàstiques i aplicades no sempre és clara i, Gran Bretanya, a mitjan segle XX, ofereix un exemple perfecte del que pot ser una fecunda fusió entre elles. Sarah Nechamkin és un rar exemple d’una generació sencera d’artistes-il·lustradors/dissenyadors britànics amb un increïble talent, que es movien amb facilitat entre la pintura, la il·lustració, les arts gràfiques, el disseny i la publicitat: una excepcional mescla de tècniques i mitjans entre artesania i art.

Les principals figures: Sutherland, Ravilious, Bawden, Piper o Enid Marx, es cataloguen sovent com a “neoromàntics” o “romàntics moderns”, i Sarah Nechamkin dins d’aquest grup pot ser considerada el membre més jove i emblemàtic. Per complementar la seua exposició de paisatges i aus eivissenques, el Museu Puget es complau a mostrar una petita mostra de la seua obra gràfica en publicacions que cobreix sorprenentment set dècades.

Des del catàleg del 1937 per a una important  editorial de Londres, Chatto & Windus, al seu recent llibre sobre l’avifauna d’Eivissa, el que emergeix és la seua capacitat  per equilibrar la representació i l’evocació a través d’escenes en les quals dona llibertat a la imaginació del lector i espectador. Tres contes infantils il·lustrats els anys 40 en blanc i negre tenen un encant indiscutible, però el millor dels seus gràfics són, sens dubte, les il·lustracions a color per a Blackie & Son que es publicaren entre 1965 i 1977. Contes de fades russos, rimes infantils angleses i llegendes gregues són representades amb gran sensibilitat i creativitat, i en el darrer aboca tot el seu “imaginari mediterrani” que, a més, ella coneix tan íntimament.

Si es poden detectar “elements eivissencs” en certes escenes, mai és en detriment de la història, sinó quelcom que infon autenticitat, cosa que sovent falta a les il·lustracions del nord d’Europa. En conjunt, els treballs publicats per Sarah Nechamkin versen sobre grans noms de la cultura occidental, d’Ovidi i Homer a Brontë i Byron, de Hudson i Austen a Wagner i Beethoven. Tot un assoliment digne de celebració i admiració.

Bosc i mansLa Sala d'Armes del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa acull des dimecres que ve, 1 d'abril, i fins al pròxim 5 de juliol l'exposició 'El bosc i les mans' de l'artista belga establert a Eivissa, Gilbert Herreyns.

El passat 31 d'octubre a la Sala d'Actes del MACE, va tenir lloc la darrera sessió del 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta i escriptor eivissenc Antoni Marí.



Antoni Marí (Eivissa, 1944), és poeta, assagista i narrador a més d'editor i professor universitari. Entre els seus llibres de poesia es troben Preludi (1979), al que han seguit altres com Un viatge d'hivern (1989), que va obtenir el Premi Nacional de Crítica, El desert (1997), premi Cavall de Poesia, o el més recent  Han vingut uns amics, que guanyà el mateix premi el 2010. Marí dirigeix, a més, una de les col·leccions de poesia més prestigiosa del nostre país, Nuevos Textos Sagrados, per a Tusquets. La seua primera obra narrativa va ser El vas de plata i altres obres de misericòrdia (1992), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d'Or, fins arribar a Llibre d'absències (2012). Com a assagista podem destacar L'home geni (1984) que també guanyà el Premi Critica Serra d'Or, l'antologia de poesia romàntica alemanya titulada El entusiasmo y la quietud, o Matematica tiniebla (2011) sobre l'origen de la poesia moderna.

141208 bronerEivissa, 8 de desembre, 2014.- Documents familiars, cartes, estris de cuina, costura, llibretes amb notes i esbossos, discos, llibres… el dia a dia d’Erwin i Gisela Broner es podrà conèixer de primera mà gràcies a la mostra ‘Arxiu i llegats Broner’ que s'inaugura dimecres que ve, 10 de desembre, a les 19 h a la Sala d'Armes del MACE. L'exposició reuneix l'arxiu documental (plànols, objectes, mobles, dibuixos, pintures…) que Gisela Broner va llegar en el testament a tots els seus destinataris: Ajuntament d'Eivissa, Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi d'Arquitectes i Catalina Verdera. Una sèrie d'objectes i documents, de gran importància i valor representatiu i que no només podran visitar-se en el MACE, ja que la casa Broner també es converteix durant aquests dies en l'espai perfecte on reviure les vides de Gisela i Erwin Broner, apropar-se a la seva època, la seva manera de vida, i conèixer el seu amor mutu i el seu amor per Eivissa, la seva arquitectura, el seu paisatge i la seva gent.

MACEEl Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) organitza la segona edició del Curs de Cicerone, una acció formativa que ofereix la informació necessària sobre els principals aspectes que s'han de conèixer per actuar correctament com a guia en els museus de la ciutat. L'èxit assolit en la primera edició va animar els organitzadors a proposar la posada en marxa de la segona, que manté el títol de Cicerone però que se centrarà en el tema genèric o conceptual del viatge.

El seminari, dissenyat i coordinat pel crític d'art i comissari independent d'exposicions, Aramis López, i la directora del MACE, Elena Ruiz Sastre, consta de cinc classes (la primera de les quals comença el 13 de novembre) que s'impartiran de 18 a 19 hores a la sala d'actes del museu i la celebració s'anirà alternant els dimecres i dijous fins al pròxim dia 27. L'accés al seminari, que ofereix un màxim de 45 places, és gratuït.

Eivissa, 10 de novembre de 2014.- Els dies 18, 19, 21, 26 i 27 de novembre el saló d'actes del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) acull la tercera edició del ‘Curs de Cicerone’, una acció formativa destinada a totes les persones interessades en la teoria de l'art: des dels aficionats fins als estudiosos de l'art. El curs, coordinat per la directora del MACE, Elena Ruiz, consta de cinc sessions i el títol genèric de l'edició d'aquest any és ‘La passió’ (Pathos), un tema que s'abordarà des de diferents punts de vista: com a component indispensable en la gestió de l'art, com a ingredient dels arguments narratius de la vida, com a element present en l'activitat filosòfica o com a motor creatiu.

El passat 24 d'octubre a la Sala d'Actes del MACE, va tenir lloc la segona sessió del 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta Francisco Brines. Coordinat i presentat per Enrique Juncosa, el cicle finalitza aquest dijous 31 amb una lectura a càrrec de l'autor eivissenc Antoni Marí.



Francisco Brines (Oliva, València, 1931) és poeta i ha estat professor universitari. Va ser elegit membre de la Reial Acadèmia el 2001. El seu primer llibre va ser Las Brasas, premi Adonais el 1960. L'han seguit,entre d'altres, Palabras a la oscuridad, Premi de la Crítica el 1966; El otoño de las rosas, Premi Nacional el 1986; o La última costa, Premi Fastenrath de la Acadèmia el 1995. Se'l considera un dels poetes fonamentals de l'anomenada Generació dels 50, encara que, en el seu cas, a la seua obra domina el to elegíac sobre el social. Entre altres premis, ha rebut recentment el Premi Nacional de les Lletres pel conjunt de la seua obra poètica el 1999 o el 2012 el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.

Cada 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, amb aquesta excusa és sempre positiu fer una crida d'atenció a la ciutadania, en aquest cas oferint-li la possibilitat de visitar una exposició. Una exposició realitzada a partir de les nostres pròpies col·leccions i de les seves possibilitats d'exposició.

El passat 17 d'octubre el MACE va inaugurar el 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta Vicente Molina Foix. Coordinat i presentat per Enrique Juncosa, el cicle continua aquest dijous 24 amb una lectura a càrrec de Francisco Brines.

Vicente Molina Foix (Elx, 1946), és un escriptor prolífic i de gran versatilitat. Ha cultivat el teatre, el conte, la poesia, la traducció o el periodisme; fins i tot ha escrit llibrets d'òpera o guies de viatge. El 1970 apareix la seua primera novel·la Museo provincial de los horrores, que apareix just després de la celebre antologia Nueve novísimos poetas españoles, on se'l va incloure aquell mateix any. A partir d'aquest moment guanya nombrosos premis com el premi Barral per Busto (1973), el premi Azorín per Los padres viudos (1983), el premi Herralde per La quincena sovietica (1988), el premi Alfonso García Ramos per El vampiro de la calle Méjico (2002) o el premi Nacional de Narrativa per El abrecartas (2007). Molina Foix ha publicat poesia amb menys freqüència, encara que el 2012 apareix la seua poesia reunida amb el títol La musa furtiva.

Ajuntament d'EivissaAjuntament de la Ciutat d'Eivissa
Tel. 971 397 600
eivissa@eivissa.es