demiddel

Exposició temporal | Fins al desembre de 2015

>CRISTINA DE  MIDDEL
(Alicante, 1975)

Sense títol (Memoràndum). 2009
46,5 x 70 cm.
Impresió fotogràfica lambda sobre paper i planxa d'alumini
políptic ( 4 u.)
Donació al MACE. 2013

“ Cristina de Middel aborda sempre la realitat i traspassant-la de transcendència i valor simbòlic. Sovint la intensitat de la seva mirada la condueixi a la creació d'icones, i per això en el seu treball hi ha una molt acurada selecció d'objectius. Molt compromesa amb la feina a peu de carrer, de Middel s'endinsa en la realitat amb un bagatge format tant d'experiència, com d'actitud amatent disposada a deixar-se sorprende; una barreja que inunda el resultat de potència i d'essència, i que ressalta l'aspecte comunicatiu de l'obra fins al llindar mateix del que és capaç de fer la imatge sola sense haver de recórrer al text”... aquestes obres realitzades per a la exposició MEMORÀNDUM (Sala Capitular, 2009)... “conformen un retaule sobre la condensació eventual de contingut semàntic al voltant d'una idea preliminar; el contrast de dos plànols de profunditat, en principi, aliens entre si però que eixamplen les possibilitats de lectura i d'interpretació justament gràcies a les seues diferències. El recurs d'il·luminar el centre de l'objectiu i degradar les llums cap als extrems condueix la mirada i aconsegueix acostar-nos a l'instant més distant, demostrant així una perícia de resultats molt convincents i madurs. De la sàvia combinació entre l'estàtic, que als nostres ulls es presenta immutable, i el contingent, sempre casual i imprevist, sorgeix aquest valor icònic latent en la seua obra.” E.R.S. Catàleg exposició MEMORÀNDUM. Eivissa, 2009


>ISABEL  ECHARRI
(Vera de Bidasoa)

Sense títol (Vida i mort). 2011
33,4 x 41 x 20 cm.
caixa i calavera  (encaix)
Adquisició del MACE. 2012

“ L'anàlisi dels valors iconogràfics de l'obra d'Isabel Echarri és determinant a l'hora d'afrontar-ne el sentit i possibles significats, perquè més enllà del que és evident, a la seua obra hi ha un hermetisme subtil ecnlòs entre la forma i la matèria. Aquesta anàlisi no pot aturar-se sols -i això és l'interessant- en la morfologia que sota variables es concreta en cossos fets amb paper o de paper, perquè aquest és el material base més o menys texturat, sinó que s'ha d'endinsar minuciosament sota el camp de les aparences concretes, esmicolar l'univers de les subtils aportacions objectual i les seues relacions amb els textos que sovint hi són inscrits, per trobar les metàfores i alegories subjacents que contenen el cabal poètic i filosòfic de les seues propostes”. E.R.S. Fullet de mà instal·lació Vida i Mort. MACE. 2012-2013

Aquesta obra formà part de la mencionada exposició i reuneix com cap altra el plantejament de l'autora. La idea principal és una meditació sobre la vida i la mort, i l'obra é una vanitas on no falta la calavera com a símbol ambivalent de la fugacitat de la vida i de la transcendència de la mort.
 
Aquesta naturalesa morta tancada en aquesta caixa o maletí de mà, porta a la part superior la imatge del tauler d'escacs, un altre símbol que fa referència a les coordenades d'espai i temps que són necessàries per al desevolupament de la vida, entesa com a obligat “joc” o trànsit entre un segur i necessari principi i un final.


>GILBERT  HERREYNS
(Brussel·les, 1943)

Sense títol. 1972
80 x 80 cm.
Serigrafia sobre polietilè imantable
Adquisició del MACE. 2012

Aquesta obra pertany al període geomètric (1972-1975) de l'autor. L'any 1972 G.H. Arriba a Eivissa, on s'estableix des d'aleshores. En aquest període empra colors plans en combinacions binàries i retícules formals de tipus sempre geomètric. La peça adquirida per a les col·leccions del museu és, a més, imantable, condició aquesta que permet jugar variant el dibuix, ja que el pla està dividit en setze plaques de 19 x 19 cm. Aquesta mobilitat consubstancial permet deduir que l'autor no sols s'adhereix en aquella època a l'abstracció geomètrica d'efectes òptics, sinó també al cinetisme. Naturalment perquè aquesta obra es “mogui” cal l'impuls de l'acció manual. La idea subjacent de laberint manipulable pretén la implicació de l'espectador en un procés que va més enllà d'allò purament contemplatiu, buscant una interacció còmplice. La utilització del binomi cromàtic com a recurs capaç de generar moviment visual té els seus antecedents en la dècada dels seixanta on apareixen exemples d'aqueixa dialèctica de contrast binari (vegeu Double Speed (1969) de Larry Poons o Camps magnètics (1969) de Takis). En el caso de Herreyns l'elección de dos tons de blau ens permet comprovar la subtilesa del seu vocabulari formal.

 
>FELIX  WASKE
(Viena, 1942)

Sense títol. Anys 70
30 x 42 cm.
Sèrie de 12 fotografies blanc i negre:
➢    El pintor Zush (Evru) al seu estudi d'Eivissa al costat de  Jean Willi.
➢    Retrat d'Ivan Spence a Eivissa
➢    Retrat d'Ernest Ehrenfeld a Eivissa
➢    Retrat de Zush, Jean Willi i Yoonah Kim a París (2012)
Donació al MACE. 2013

Aquesta sèrie de Felix Waske posa de manifest en primer lloc una dimensió de la producció d'aquest artista en el terreny de la fotografia, que ve a enriquir el seu més conegut compromís amb el dibuix i el gravat. Però per altra banda el contingut d'aquestes obres apel·la a una feliç constatació: la relació no només de principis creatius amb Zush (avui Evru) i amb Jean Wili, sinó la seua amistat, complicitat i camaraderia.
Waske va viure a Eivissa entre 1967 i 1977 i aquestes fotografies són precisament d'aqueix període. El 1973 exposa a la mítica galeria Ivan Spence i com es pot veure en aquesta sèrie hi ha un retrat del marxant i galerista, que al mateix temps també va ser sogre de Zush durant un temps. La galeria va estar funcionant entre 1961 i 1975. Aquest teixit de relacions humanes -que conten aquestes fotografies- actua de veritable documental, molt útil per costruir la història de l'art contemporani de la nostra illa.
En la sèrie de Zush, es pot veure l'estudi (i les obres en creació) d'aquest a Sant Josep. L'última foto recull la trobada recent (2012) a París dels tres amics i Yoonah Kim (companyera de Zush), el que indica la ja llarga relació dels artistes. Completa la sèrie el retrat d'Ernest Ehrenfeld, escriptor i marxant d'art que va residir a Eivissa des del 1952 fins al 1978.
La sèrie ha estat processada per Alicia Herràez (Universitat Complutense de Madrid) i Penya Coll (universitat Ramon Llull de Barcelona) dins dels continguts de les pràctiques realitzades per conveni en aquest museu el 2013.