Després de l’excel·lent acollida obtinguda en la seua estrena el juny de 2024, l’Ajuntament d’Eivissa, a través del Patronat de Música, ha decidit reprogramar l’òpera ‘Ariadna. Más allá del mito’, una producció original que va captivar públic i crítica i que torna als escenaris dissabte, 7 de febrer de 2026, a les 20.30 hores, a l’Espai Cultural Can Ventosa. Les entrades ja es poden adquirir a la pàgina web https://culturaentradesonline.eivissa.es/par-public/rest/evento/id/7470620

“Aquest retorn respon a l’èxit artístic i pedagògic del projecte, que va destacar tant per la qualitat musical i escènica com pel seu valor formatiu. Ariadna és una òpera en un acte per a solistes, cor, ballet i petita orquestra, concebuda com una experiència creativa integral que combina aprenentatge, expressió artística i treball col·laboratiu”, ha explicat la regidora de Cultura i Patrimoni de la capital d’Eivissa, Carmen Domínguez.

‘Ariadna’ no és només un espectacle operístic, sinó un projecte educatiu i artístic de gran abast, nascut de la col·laboració de dos autors eivissencs per al Patronat de la Música. El seu objectiu principal és oferir als alumnes una oportunitat única per desenvolupar les seves habilitats artístiques i personals dins un entorn creatiu i inspirador.

Els participants prenen part en tot el procés creatiu, des de l’estudi de la partitura fins a la interpretació escènica, integrant música, cant, dansa i dramatúrgia. L’òpera esdevé així una experiència educativa integral que enriqueix totes les persones implicades i consolida el paper de la formació artística com a eina de creixement personal i col·lectiu.

Amb llibret, direcció d’escena, decorats i vestuari de Xesús Ballesteros Mir, i música, direcció musical, direcció coral i composició de Miguel San Miguel Fuster, l’obra proposa una reinterpretació profunda i actual del mite grec d’Ariadna i el Minotaure.

La narració s’inicia en un punt poc habitual del relat clàssic: el moment en què Ariadna ha estat abandonada per Teseu. A partir d’aquí, l’òpera construeix el retrat d’una dona forta, intel·ligent i valenta, que afronta la solitud i la traïció sense perdre la seua dignitat. Aquesta mirada trenca amb els rols tradicionals femenins i converteix Ariadna en un símbol d’empoderament femení i de resiliència humana.

Musicalment i escènicament, l’obra condueix l’espectador per un viatge emocional intens. Un cant dens i greu obre l’òpera amb dos ballets d’ombres que evoquen la foscor que ha envoltat històricament les heroïnes eclipsades pels herois. L’aparició posterior de les Parques, amb un to lleuger però determinant, marca el destí dels personatges i prepara l’escenari del drama. Al llarg de l’obra, Ariadna haurà d’enfrontar-se al seu passat i restablir els vincles amb el Minotaure, el seu germanastre, i amb Teseu, el seu amant.

El Cor Ciutat d’Eivissa assumeix un paper fonamental com a ànimes innocents sacrificades, acompanyant Ariadna durant tot el seu periple com una veu col·lectiva de dolor, memòria i destí. L’òpera es desenvolupa al llarg de vint-i-una escenes que combinen àries, duos, trios, cors i ballets. Els ballets d’ombres i de Parques articulen visualment el relat, mentre que les intervencions vocals (àries d’Ariadna, del Minotaure i de Teseu, així com els cors d’innocents) construeixen el nucli emocional de l’obra. El final coral, dedicat a la princesa abandonada, tanca la història tot reivindicant la pervivència del seu llegat.

El paper d’Ariadna, princesa de Creta, és interpretat per la soprano lírica Yolanda Veny, mentre que el Minotaure, monstre meitat home meitat bou i germanastre d’Ariadna, pren vida a través del tenor Bartolomé Planas. El personatge de Teseu, príncep d’Atenes, és interpretat pel tenor Diego Román.

Les Parques, deïtats que regeixen el destí dels humans, estan encarnades per les sopranos Celia Toledo, Rosa Mago i Elena Rodríguez. Les ànimes innocents dels atenesos sacrificats al laberint són representades pel Cor Ciutat d’Eivissa. El llenguatge corporal i simbòlic de l’obra es completa amb el Ballet d’Ombres, interpretat per Elisa Ortiz i Mónica Díaz, i el Ballet de Parques, amb Nagore Ruiz, Natalia Recio i Sena Hernández.

La producció compta amb la direcció d’escena, decorats, vestuari i llibret de Xesús Ballesteros Mir. La direcció musical, la direcció coral i la composició musical van a càrrec de Miguel San Miguel Fuster, mentre que la direcció i coreografia del Ballet Centre de Dansa és responsabilitat de Marisol Roig-Francolí. El maquillatge és obra de Pepe Pérez i Victoria Balanzat, amb Concepción Lillo Beltrán com a ajudant de vestuari. Per acabar, la interpretació musical va a càrrec de l’Orquestra Ariadna, formada per Laura Boned i Ramsés Puente als violins primers; Santiago Bonet i Neus Guasch als violins segons; Gabriel López i Miquel Falomir a les violes; Raquel Quiroga i Rosa Cardona als violoncels; Kiko Martínez al contrabaix; Antonio Riera a la flauta; Verónica Rambla al clarinet; Perla Gagliardi a la trompeta; Stefano Serra i Roberto Prieto a la percussió, i Carolina Sánchez al piano, cedit per l’Associació Pro-Música de les Pitiüses.