140 aniversari del seu naixement

Karen Blixen-Finecke.- (Rungsted, Dinamarca, 1885 – 1962). Nascuda Karen Christentze Dinesen, va ser també coneguda pels seus pseudònims literaris «Isak Dinesen» «Tania Blixen», «Osceola» i «Pierre Andrézel». De família aristocràtica, l’any 1899 va viatjar a Suïssa per estudiar francès. Va fer els seus estudis a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts (1903 a 1906). Quan tenia vint anys va visitar París, Londres i Roma. Un llibre de contes va marcar el seu debut literari, Set contes gòtics (Seven Gothic Tales, 1934) publicat primer en anglès als EUA sota el pseudònim Isak Dinesen i el 1935 a Dinamarca). Posteriorment simultaniejà l’anglès amb el danès en la seua producció literària. Blixen es va casar amb un cosí llunyà, el barón Bror Blixen-Finecke, amb qui va marxar a Kenya on van regentar una plantació de cafè. Després del seu divorci, Blixen va quedar a càrrec de la plantació fins que la caiguda dels preus agrícoles del 1931 la van forçar a vendre-la i tornar al seu país natal. No va tornar mai més a l’Àfrica, però el temps viscut allà li va servir per escriure el seu llibre Out of Africa (1937), traduït al català l’any 1999 per Xavier Pàmies amb el títol Memòries de l’Àfrica. Escriví també una novel·la Els àngels venjadors (1944), però el gros de la seua obra comprèn narracions: Contes d’hivern, (1942, traduït al català el 1986), El festí de Babette (1952, traduït al català el 2020), que va tenir una adaptació al cinema l’any 1985. El 2009 es va traduir al català el conte La història immortal (1953) i es va fer una pel·lícula, dirigida per Orson Welles, l’any 1968. Amb un estil senzill, molts dels seus contes tenen com a eix la idea del destí i la seua acceptació. La seua obra pòstuma Ehrengard (1963) també va ser adaptada al cinema l’any 1982 i es va fer la primera traducció al català l’any 2000 i la darrera el 2021.

L’any 1932 li va ser concedit el Tagea Brandt Rejselegat (un premi danès per a dones a les arts o la vida acadèmica). El 1949 va rebre la Medalla Holberg, el 1950 la Medalla Ingenio et Arti i l’any 1952 el Llorer d’Or per l’obra El festí de Babette. Va ser considerada diverses vegades candidata al Premi Nobel de Literatura.