"L'empremta és l'aparició d'una proximitat, per lluny que pugui estar allò que l'ha deixat"
(El llibre dels passatges, Walter Benjamin)

 El treball fotogràfic Ibiza, La isla perdida de Walter Benjamin, ha estat realitzat al llarg de diversos viatges a l'illa pitiüsa realitzats durant els anys 2021 i 2022. L'embrió del projecte es troba en un llibre del filòsof i crític alemany que em van regalar fa un temps titulat Cartes de l'època d'Eivissa. És una correspondència escrita per Walter Benjamin, un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX, durant els estius de 1932 I 1933, a diversos destinataris en què treu el cap no poques vegades la llum del paradís mediterrani com un efímer recés de pau impossible d'aturar. Sota aquesta llum neixen amb esperança, a més d'aquelles cartes, relats curts, articles periodístics, un diari de viatge i unes memòries d'infància resumides en un llibre fonamental dins de la seva obra titulat Infancia a Berlín cap al 1900.

"En els meus treballs com a fotògrafa m'interessa sobretot la relació de la imatge amb la literatura, la construcció narrativa que apel·la al pas del temps i a la recerca de les empremtes del passat al present. Així, les cartes de Walter Benjamin han estat per a mi una inspiració i una guia en la recerca del rastre dels dies del filòsof en una Eivissa remota que se'm va revelar com una terra arcaica amb el paisatge més verge que mai he trobat, al marge dels moviments del món, fins i tot de la civilització i que recordaria sempre com un paradís, fins i tot en els dies previs a la seva tràgica mort, fet que paradoxalment es produiria a la frontera d'un país, Espanya, al qual una vegada més pensaba arribar fugint del nazisme, la persecució del qual ja s'estenia a tota Europa".

{fastsocialshare}