La seua obra en prosa es va centrar en les "Leyendas", publicades pòstumament el 1872 i que recullen tradicions populars, sovint fantàstiques. Són una sèrie de relats on va combinar de manera magistral lo terrorífic i lo llegendari; cal assenyalar «El caudillo de las manos rojas», «El miserere», «Los ojos verdes» o «Maese Pérez el organista». La tuberculosi, malaltia desgraciadament comuna aleshores, va minar la seua salut i va ser al monestir de Veruela, a la serra del Moncayo, on se la va tractar, que va escriure les conegudes "Cartas desde mi celda", assaigs i reflexions literàries i costumistes, que va anar publicant durant el 1864 a “El Contemporáneo”. Aquesta obra és un document important per a conèixer la seua trajectòria espiritual.
Bécquer va passar temps de gran penúria i com molts altres poetes i creadors mai va tenir èxit econòmic. Entre 1864 i 1865 i després entre 1866 i 1868 va aconseguir una efímera ocupació oficial com a censor de novel·les que va alleugerir una mica la seua precària situació econòmica.
La seua mort prematura va frustrar l’esplèndid futur literari d’una figura molt important de la poesia espanyola del segle XIX que va molt més enllà del tòpic d’identificar-lo amb determinats poemes romàntics que s’han fet tan populars dècades després de la seua mort.
Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf