La mort d’un familiar va motivar Moras a compondre ‘Etern florir’, on narra els seus últims mesos de vida. Aquest va entrar a l’hospital durant un hivern tardà, gairebé tardor, quan els arbres es preparaven per fer front al fred, despullant-se de les fulles. Finalment, mor a la primavera, el que li va impedir admirar la poderosa estació més enllà del que veia des de la finestra de la seva habitació. El poema afegeix la idea que la primavera que  esperava la seva recuperació fora de l’hospital encara l’espera a la porta. Aquella primavera que roman amb nosaltres és, a més, una metàfora del llegat que va deixar.

Moras és posgraduat en composició al Conservatori Superior de Música d’Aragó, llicenciat en Història i Ciències de la Música per la Universitat d’Oviedo i titulat superior de clarinet pel Conservatori Superior de Música d’Astúries.

Les seves obres s’han estrenat als Estats Units, Àsia i diversos punts d’Europa, interpretades per músics experimentats com Josep Fuster, Andrea Cazzaniga, Nacho de Paz, Caleb Wenzel, Ensemble Concept/21 o Kuraia Ensemble, y ha estat premiat en diversos concursos de composició entre els que destaca el recent premi Carmelo Alonso Bernaola per a Joves Compositors convocat per la Fundació SGAE i CNDM al 2017.

En desembre de 2016 i novembre de 2017 estrena les seves obres ‘Al río Carrocedo’ i ‘No escuro’, ambdues per a cor i banda simfònica, amb la Capilla Polifónica Ciudad de Oviedo i la Banda de Música Ciudad de Oviedo, amb el propi compositor a la batuta.

El 2014 va estrenar a Saragossa la seva obra ‘Landscapes of absence’ per a conjunt instrumental. El 2013 es va editar el disc ‘Música virtuosa III’ al que s’inclou una de les peces del seu catàleg, interpretada pel prestigiós clarinetista Josep Fuster.