El temps passa inexorablement, però la memòria es resisteix a oblidar el que s’ha fet amb amor, donant als altres el millor que un té. En quatre ocasions el Cor Ciutat d’Eivissa ha convidat a la seua estimada directora fundadora, Nekane Piñuela, i sempre ha estat per celebrar aniversaris de la creació d’aquest cor. Però en aquesta cinquena ocasió, després de trenta-dos anys, complim un altre somni: el d’unir ambdós cors, el CCE que Nekane va fundar en el Patronat Municipal d’Eivissa fa trenta-dos anys i la Coral AHOTS que dirigeix actualment a Pamplona. Eivissa i Pamplona unint llaços, unint els seus cors, respirant a l’uníson, celebrant la música i el cant amb la il·lusió de no deixar morir el record tan estimat del nostre naixement com a Cor Ciutat d’Eivissa.

Per a la celebració d’aquest intercanvi de corals tan especial, s’ha escollit una obra també molt especial, una obra molt adequada per a grans agrupacions corals i que està dotada d’una gran bellesa i profunditat emocional, així com de transcendència i elevació espiritual, una obra que sembla destinada a deixar una empremta important dins el seu gènere. Es tracta del Requiem for the Living (Rèquiem pels vius) del compositor novaiorquès de 48 anys, Dan Forrest, una obra simfònic coral que es va estrenar el 2013 i que des de llavors s’interpreta cada vegada amb més freqüència arreu del món gràcies a l’afascinadora bellesa dels seus plantejaments musicals i al extraordinari poder comunicatiu que demostra l’obra.

El Cor Ciutat d’Eivissa juntament amb el Conjunt Coral AHOTS de Pamplona, quatre solistes vocals i una agrupació instrumental de nou músics creada per a l’ocasió, presentaran aquest treball per primera vegada davant el públic de l’illa d’Eivissa, el pròxim dissabte 7 de març a les 19h a l’església de Santo Domingo, amb entrada gratuïta fins a completar aforament.

Dan Forrest (nascut a Nova York el 1978) és un compositor, pianista, educador i editor musical estatunidenc. Ha estat descrit com a posseïdor “d’un indubtable do per escriure música bella i veritablement màgica” (NY Concert Review), amb obres aclamades com “magnífiques, amb una escultura sonora molt intel·ligentment construïda” (Classical Voice), i “una escriptura coral superba... plena de moments esborronadors” (The Salt Lake Tribune). L’obra de Dan Forrest s’ha consolidat en el repertori coral dels Estats Units i de tot el món, i ha rebut nombrosos premis i distincions.

Un Rèquiem, en essència, és una oració per al descans, tradicionalment per al difunt. No obstant això, Dan Forrest va anomenar la seua composició “Rèquiem pels vius”, distingint-lo dels rèquiems tradicionals que van sorgir com a misses pels morts. La paraula “rèquiem” en llatí significa “pau” o “descans”. Allò que principalment distingeix l’obra de Forrest és la seua intenció de demanar pau i misericòrdia no per als morts, sinó per als vius.

Els cinc moviments del Rèquiem pels vius de Dan Forrest formen una narració tant per als vius i la seua pròpia lluita amb el dolor i la tristesa com per als morts.

El moviment d’obertura estableix els textos tradicionals de l’Introito i del Kyrie, súpliques de descans i misericòrdia, utilitzant elaboracions cada vegada més grans sobre un simple motiu descendent de tres notes.

Però el segon moviment, en lloc del tradicional Dies Irae, estableix textos bíblics que parlen de la confusió i el dolor que afronta la humanitat, alhora que invoca al·lusions musicals i textuals al Dies Irae. Aquest moviment juxtaposa gestos rítmics agressius amb línies melòdiques llargues i flotants, incloent-hi cites del Kyrie del primer moviment.

A continuació s’interpreta l’Agnus Dei (una desviació de l’ordre litúrgic habitual) com una súplica per l’alliberament i la pau; el Sanctus, seguint-lo, es converteix en resposta a aquesta redempció.

El Sanctus ofereix tres visions diferents dels “cels i la terra, plens de la teua glòria”, totes desenvolupant el mateix motiu musical: una secció etèria d’obertura inspirada en imatges de l’espai del Telescopi Espacial Hubble, una secció central commovedora inspirada en imatges del nostre planeta des de l’Estació Espacial Internacional, i una secció final que porta l’oient a la Terra, on les ciutats bateguen amb l’energia de la humanitat.

El Lux Aeterna que tanca l’obra representa la llum, la pau i el descans, tant per als difunts com per als vius. En la majoria dels moviments, les llargues melodies solen començar de manera misteriosa i desenvolupar-se cap a un final brillant, que gràcies a la interpretació coral, amb respiracions escalonades, crea la sensació de melodies interminables.