L’Ajuntament d’Eivissa, a través de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF), organitza les VII Jornades d’Estudis Locals de Memòria Històrica, que enguany duen per títol ‘Memòria recuperada: històries personals’. Les sessions tindran lloc els dies 24, 26 i 27 de novembre, a les 20 hores, a la Sala Marià Villangómez de la Biblioteca Municipal d’Eivissa.

Les Jornades, ja consolidades com un punt de trobada per a la recerca i la difusió del coneixement històric a l’illa, ofereixen enguany un programa centrat en el valor de la memòria personal com a eina per reconstruir la història col·lectiva. El programa complet és el següent:

Dilluns 24 de novembre

20.00 h — Obertura oficial a càrrec de la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, Carmen Domínguez.

20.10 h — ‘No va quedar res: història del poble de Llers’ . Maria Escalas, escriptora.

20.35 h — ‘La colònia penitenciària de Formentera’. Manel Suárez, investigador i professor.

Dimecres 26 de novembre

20.00 h — ‘Els Norats: de Mallorca a Santa Eulària passant per Algèria’. Mateu Morro, historiador.

20.30 h — ‘Les resistències antifranquistes a les Balears (1939-1948)’. David Ginard, doctor en història i professor de la UIB.

Dijous 27 de novembre

20.00 h — ‘El batle Cardonet de Sant Josep’. Antoni Tur Cardona Cardonet, investigador i animador sociocultural.

20.30 h — ‘La fossa del Cementeri vell de Vila: de la cerca a la identificació’. Almudena García Rubio, arqueòloga i directora de les campanyes d’excavació. Lluís Ruiz Val, professor i president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.

21.15–21.30 h — Clausura de les Jornades a càrrec de la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, Carmen Domínguez.

Per acabar, compartim més informació dels ponents de les VII Jornades d’Estudis Locals de Memòria Històrica, que enguany duen per títol ‘Memòria recuperada: històries personals’.

• Maria Escalas Bernat. Escriptora i música mallorquina, amb obra en català. Combina la faceta creativa amb l'ensenyament d'escriptura, clubs de lectura, lectora editorial i acompanyaments literaris. La seua primera obra de ficció és Abans que el teu record torni cendra (2016). Posteriorment, escriu Sara i els silencis (2018) i Estimada Mirta (2021). Amb Matilde E. (2024) guanya el premi Llorenç Villalonga de Novel·la en català 2023 que otorga l'Ajuntament de Palma. La seua darrera obra és No va quedar res (2025), objecte de la seua ponència a aquestes Jornades.
• Almudena García-Rubio. Llicenciada en Història per la Universitat Complutense de Madrid. Màster en Antropologia física i forense per la Universitat de Granada i doctorat en Antropología física per la Universitat Autònoma de Madrid. Des de 2003 és investigadora en el departament d’Antropologia de la Societat de Ciències d’Aranzadi. Directora del I i III Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears amb Aranzadi i del IV i V amb Aranzadi-ATICS i per tant directora de les campanyes d’excavació de la fossa del cementeri vell de Vila des de la primera el 2018.
• David Ginard Ferón: Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i professor d'aquesta mateixa universitat. Dirigeix la col·lecció Quaderns d'Història Contemporània de les Balears des del 1996. És autor d'una vintena de llibres, principalment sobre història del moviment obrer, història de les dones i sobre la Guerra Civil espanyola i l'època franquista. Ha publicat un centenar de treballs en obres col·lectives i en revistes d'investigació. El seu darrer llibre és Contra Franco i Falange: les resistències clandestines a les Balears (1939 – 1948).
• Morro Marcé, Mateu. Historiador. Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Autor de diverses obres d’investigació històrica, literària i sobre cultura popular de les Illes, com ara Llegendes i rondalles santmarieres (amb Josep Capó); Pagesos; Fora botiflers, fora galls! La guerra de Successió a les Illes Balears; Mateu Reus Rotget (1687-1729). El bandolerisme popular a la Mallorca borbònica o Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines, objecte de la ponència a aquestes Jornades.
• Manel Suárez Salvà: mestre de secundària. Com a investigador ha orientat la seua tasca a l’estudi de les presons franquistes a Mallorca i de la colònia penitenciària de Formentera (beca d’investigació del Consell), objecte de la ponència. Premi d’investigació Alexandre Ballester, de Sa Pobla, i del Font i Roig, de Maria de la Salut. Autor entre altres obres de La vaga de les collidores d’oliva de Calvià; Les dones i el moviment obrer a Calvià. Les vagues del 1932 i 1936 o La presó de Can Mir, així com de l’informe sobre la fossa de Calvià que va permetre l’exhumació de Juana Vaño.
• Lluís Ruiz Val: professor de Geografia i Història d’ensenyament secundari. President del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera. Durant aquesta presidència, el Fòrum ha organitzat dues exposicions i s’han publicat els catàlegs Feim memòria, el 2010, i Eivissa i Formentera republicanes, el 2016, així com el mapa de fosses de la guerra civil a Eivissa i Formentera amb el títol Memòria contra l’oblit, l’any 2015. Ha publicat ‘Experièncias de memòria a Eivissa i Formentera’ (2015) entre altres, a més d’obres de narrativa. Antoni Tur Cardona Cardonet:
• Antoni Tur Cardona, de can Cardonet, de la venda de l’Horta de Sant Jordi de ses Salines. Cofundador del Taller de flauta dolça. Nascut al barri mariner de sa Penya. Animador sociocultural. Autor de les investigacions que han permès recuperar la memòria del seu avi matern Antoni Cardona Riera de can Cardonet, que fou batle de Sant Josep de sa Talaia durant la II República i són la base per demanar la nul·litat del consell de guerra que el va jutjar i de la sentència condemnatòria.