Ignacio Aldecoa Isasi (Vitòria-Gasteiz, 1925 – Madrid, 1969). Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca i el 1945 prosseguí els seus estudis a Madrid. Allí conegué Jesús Fernández Santos, Rafael Sánchez Ferlosio i Carmen Martín Gaite entre altres, i també a la pedagoga i escriptora Josefina Rodríguez amb la qual es va casar el 1952 i qui després va adoptar el cognom Aldecoa per a la seua carrera literària. Ignacio Aldecoa va començar escrivint poesia: Todavía la vida (1947), Libro de las algas (1949), però aviat es va donar a conèixer com a contista, gènere que no va abandonar mai (Vísperas del silencio, 1955; El corazón y otros frutos amargos, 1959; Caballo de pica, 1961...). Com a novel·lista és autor de la trilogia inconclusa La España inmóvil, formada per El fulgor y la sangre (1954) finalista del Premio Planeta 1954, Con el viento solano (1956) i Los pozos (no publicada). La novel·la Gran sol (premi de la Crítica en 1958) i la seua darrera novel·la Parte de una historia (1967), són dos de les seues obres més cèlebres. Considerat un dels millors contistes del segle XX, l’any 1973 es va publicar Cuentos completos.
segle XX, l’any 1973 es va publicar Cuentos completos. 

Aldecoa i Eivissa: 

Els també escriptors Fernando-Guillermo de Castro i Rafael Azcona van convèncer a Ignacio i Josefina Aldecoa per visitar Eivissa i així al juliol de 1958 el matrimoni va arribar per primera vegada a s’illa. A Sant Antoni de Portmany, a la pensió Catalina, van passar les seues vacances familiars des de 1958 fins el 1969, any que va morir Ignacio amb només 44 anys. Josefina, al pròleg del volum Cuentos Completos d’Ignacio Aldecoa, editat per Alfaguara en 1995, va escriure: «A lo largo de la década de los años sesenta Ignacio escribió, además de otros libros, varias narraciones que se desarrollan en la isla. La piel del verano, Al margen, Ave del paraíso, La noche de los grandes peces, Amadís, Un corazón humilde y fatigado.» Però Ignacio Aldecoa, també va venir a Eivissa a l’hivern. Així segons escriu Fernando-Guillermo de Castro a la seua obra La isla perdida (2000), l’hivern de 1963 vingué per escriure una novel·la que havia començat a Madrid, i s’instal·là a la casa de Jesús Lomas a ses Figueretes, que ell va batejar com Villa Cuervo. Amb motiu del 50è aniversari de la seua primera visita a Eivissa, el juliol del 2008 Ignacio i Josefina Aldecoa varen ser Escriptors del mes a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa.