70e Aniversari
Enric Ribes i Marí (Eivissa, 1955) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya (2003) i doctorat cum laude el 2010 a la Universitat de València amb la tesi Toponímia i dialecte a Eivissa i Formentera: El paper dels topònims en la recerca dialectal: l’exemple de la costa pitiüsa. Ha estat professor d’ensenyament secundari a Eivissa i des de 2013 a Maçanet de la Selva, professor associat de la UIB i consultor de la UOC. Fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa, conseller del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, diputat del Parlament de les Illes Balears i del Congrés dels Diputats.
El 1978 formà part de l’equip de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) que redactà Toponímia bàsica de les Pitiüses juntament amb Marià Villangómez, Isidor Marí, Josep Marí i Joan Marí Cardona. És autor de Sa llengua d’Eivissa i Formentera: Lliçons bàsiques (publicada tres vegades a Diario de Ibiza entre 1978 i 1981), Sabíeu que...? Paraules d’Eivissa i Formentera (1986), Aportació pitiüsa al Diccionari Català-Valencià-Balear (1991), que guanyà el Premi de la Nit de Sant Joan 1976, i Noms de lloc (1992). El 2005 Publicacions de l’Abadia de Montserrat li edità La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’Onomasticon Cataloniae, resultat de la seua tesi de llicenciatura.
Els seus estudis sobre la toponímia costanera de les Pitiüses han quedat recollits en llibres com La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995, 2a ed. 2023), La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006), La toponímia de la costa de Sant Josep de sa Talaia I (2023, en col·laboració amb Neus Marí Planells) i La toponímia de la costa de Santa Eulària des Riu (2023, amb Irene Tetteh Morcilo). També ha recollit la toponímia de Maçanet de la Selva, on fou professor i director de l’IES fins a la seua jubilació el 2018.
Ha conreat la creació literària amb contes infantils com Na Mora i na Neu i novel·les com Solcar un mar de foc (1990) i Pecat de titelles (1997), i recollí la seua tasca periodística en Una veu d’Eivissa (1991).
Entre 1992 i 1998 fou secretari de redacció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i coordinà els dos primers volums; també fou directiu de l’IEE (1975-1983) i ha estat director de la revista Eivissa (1979-1980 i des de 2011).
El 2005 fou distingit per l’IEE amb la Menció d’Honor Sant Jordi i el 2006 nomenat membre corresponsal de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és membre numerari des del 2020. Ha presidit la Comissió d’Onomàstica de l’IEC i actualment dirigeix l’Oficina d’Onomàstica de la institució, a més de ser membre de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la UIB. El seu darrer llibre, publicat el 2024, és Isidor Marí Mayans. El compromís ètic i polièdric, i actualment treballa en una nova novel·la. Fa uns anys va donar la seua biblioteca a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF).