Les jornades comptaran amb la participació dels principals especialistes de les Illes Balears que han investigat sobre l’església davant la República i la Guerra Civil. Seran 8 ponents que abordaran la temàtica amb diferents perspectives.
El cicle de conferències començarà el dilluns 28 de novembre a les 20 hores amb Antonio Viñarás, llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Història-Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears (UIB), que parlarà sobre l’església a les Pitiüses dels anys 30 del segle XX. Viñarás és actualment assessor municipal de Patrimoni i Cultura a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. És autor del llibre ‘Prensa y radio en la Ibiza de la Segunda República’ i coautor de l’obra ‘La Segona República a Eivissa i Formentera’. També ha codirigit el documental ‘Eivissa, 1975-1985. La Transició a peu de carrer’.
Li seguirà Rafel Mas Tous, que parlarà a la seva xerrada de Capellans represaliats pel bàndol franquista: Mossèn Jeroni Alomar ‘Poquet’ i mossèn Antoni Roselló ‘Ferrereta’. Mas Tous és doctorant en Història Contemporània per la UIB i llicenciat en Teologia (2003) per la Universitat Pontifícia de Comillas. El seu camp de recerca històrica s’ha centrat en l’Església Catòlica de finals del XIX i el segle XX, de forma especial, la formació del clergat i la relació entre l’església i la Guerra Civil espanyola.
Entre altres treballs d’investigació i divulgació, ha estat membre de l’equip impulsor de les I Jornades Societat i Església a Mallorca: Memòria democràtica i Església i la publicació de les seves actes, Església i Guerra Civil, a Palma l’any 2021.
El dimarts 29 de novembre serà el torn de la historiadora Margalida Roig Sureda, amb la xerrada Dios, Patria y Jefe del Estado, els deures del soldat segons Remigio Vilariño, seguit de Manel Suárez Salvà, investigador i mestre de secundària, que parlarà de l’església mallorquina i la repressió. És premi d’investigació Alexandre Ballester, de Sa Pobla, i el Font i Roig, de Maria de la Salut. Autor de La vaga de les collidores d’oliva de Calvià; Les dones i el moviment obrer a Calvià. Les vagues del 1932 i 1936; i de l’informe sobre la fossa de Calvià que va permetre l’exhumació de Juana Vaño Morales. És autor d’obres com ara La presó de Can Mir: un exemple de la repressió franquista durant la Guerra Civil a Mallorca.
El dimecres 30 de novembre, intervindran la historiadora Francisca Riera Escandell, amb la ponència 13 de setembre de 1936: una jornada tràgica, seguida per David Ginard Ferón, amb la xerrada Ateu Marí i l'anticlericalisme durant la II República.
Francisca Riera Escandell és Premi Vuit d’Agost d’Investigació del Consell d’Eivissa (2016) per Repressió institucional en el primer franquisme. Anàlisi de la documentació referent a Eivissa i Formentera a la Causa General de Balears i compta a nombrosos articles publicats sobre la guerra civil i la repressió franquista. Per part seva, David Ginard, doctor en història i professor titular de la UIB, està especialitzat en el moviment obrer, la repressió política durant la guerra civil, l’exili, la resistència antifranquista i el moviment de dones contra el feixisme, entre altres camps.
El divendres 2 de desembre, l’últim dia de les jornades, serà el torn de Marc Pellicer, que parlarà sobre l’església menorquina davant la Guerra Civil Espanyola i el mossèn Miquel Àngel Riera Planells amb la ponència Tots en sortírem perdent.
Marc Pellicer és llicenciat en Història a la UIB, amb el màster en Dret Nobiliari i Premial, Heràldica i Genealogia a la UNED, on també s’especialitzà en Arxivística i en Conservació preventiva de llibres, documents, obra gràfica i obres d’art. Arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca des de 2004 i de l’Arxiu Municipal de Ciutadella des de 2006. Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll per l’Ajuntament de Ciutadella i l’IME el 2007; Premi Onda Cero Menorca de la Ciència i la Investigació el 2019 i becat pel CIM el 2020, per biografiar i localitzar les foses dels represaliats de la Guerra Civil a Menorca. Entre els seus llibres destaquen: Història de la prostitució a Menorca; Els menorquins de la Guerra civil nord-americana i Los corsarios de Menorca al servicio de la Gran Bretaña. Per part seva, Miquel Àngel Riera, ha set durant 14 anys capellà de Formentera i aquest 2022, coincidint amb les festes de Sant Jaume, va ser declarat fill il·lustre de l’illa. Amb 17 anys entrà al Seminari de València i el 1994 va ser ordenat sacerdot a la Catedral d’Eivissa. Començà la seua tasca a la parròquia de Sant Agustí. El 2006 va començar a Roma els estudis de teologia fonamental a la Universitat Gregoriana de Roma. Va prendre possessió de les tres parròquies de Formentera el setembre de 2008. El 2019 celebrà els seus 25 anys com a capellà. És capellà de Santa Creu des de final de 2021.
Les jornades d'Estudis Locals de Memòria Històrica estan dedicades a un tema cada any. Les primeres van abordar les fosses comunes, la segona edició va estar dedicada als jueus i als nazis, les terceres jornades van tractar la qüestió de les dones represaliades i aquest quart cicle aborda l’església davant la República i la Guerra Civil.
Programa de les IV Jornades d'Estudis Locals de Memòria Històrica
{fastsocialshare}