En 1868 va viatjar a París. Al seu retorn va traduir a Dickens, va escriure teatre i en 1870 es va decidir a publicar la seua primera novel·la de consideració, La Fontana de oro. Aquesta òpera prima agafa el títol d’una taverna molt popular del centre de Madrid que avui dia encara obre les seues portes i conserva a la façana una placa que fa menció a la novel·la i al seu autor.

Va treballar com articulista per a 'La Nación' i va començar la redacció dels Episodis Nacionals, que començaren a publicar-se el 1873. Fins al 1879 aparegueren les dues primeres sèries: vint novel·les. Tres sèries més (26 novel·les) aparegueren entre el 1898 i el 1912 i van de la batalla de Trafalgar a la Restauració borbònica. També en aquests anys es va comprometre activament en política: de 1886 a 1890 va ser diputat pel partit de Sagasta.

De la seua extensa obra cal destacar les novel·les que es refereixen a un sector definit del Madrid de l’època d’Isabel II i de la Restauració, i es coneixen com el ‘Madrid galdosiano', conjunt iniciat amb La família de León Roch (1878) i integrat per La desheredada (1881), El amigo manso (1882), El doctor Centeno (1883), Tormento (1884), La de Bringas (1884), Lo prohibido (1885), Fortunata y Jacinta, dos volums (1886 i 1887), Miau (1888), La incógina (1888) i Realidad (1889). L’adhesió al realisme, tal com l’entenia el dugué a escriure algunes novel·les íntegrament dialogades, com La loca de la casa (1892), El abuelo (1898), Casandra (1905).

També el teatre va ocupar bona part de la seua activitat i va adaptar a l’escena diverses novel·les seues. Els èxits més destacables són, Electra (1901), Pedro Minio (1908), La de San Quintín (1894) i Sor Simona (1915). L'estrena d'Electra va suposar un esdeveniment nacional: a l'acabar la representació els joves modernistes van acompanyar a l'autor fins a casa en llaor de multitud.

Els seus articles de premsa van de la ressenya de les sessions del Parlament espanyol a la crítica literària i musical. Tot i l'oposició ultracatòlica el 1889 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Galdós es relacionà assíduament amb els escriptors catalans del seu temps, especialment amb Narcís Oller. Al costat de les forces polítiques republicanes, el 1907 va ser triat representant a les Corts però aviat va abandonar la política per seguir dedicat de ple a la seua ingent tasca literària. Va ser un dels escriptors més representatius del segle XIX juntament amb Clarín i Pardo Bazán i el més prolífic: va escriure 32 novel·les, 46 episodis nacionals, 20 obres de teatre, així com infinitat de pròlegs, articles, contes i crítica literària. Als Episodios nacionales fa dues referències, gens positives, als ministres eivissencs Lluís i Ignasi Balansat.

 Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf