Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seua tasca literària publicant junts Rose et Blanche (1831) sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim.
En un primer període, la seua novel·la recull la temàtica d’afirmació de la independència de la dona (Indiana, 1832; Valentine, 1832; Lélia, 1833), període que coincideix amb els anys de relació amb Alfred de Musset, amb qui va tenir un afer sentimental turmentat, del qual va extraure Elle et Lui que va aparèixer en 1859, dos anys després de la mort de l’escriptor.
Més tard visqué nou anys amb el compositor F. Chopin, durant uns quants mesos a la Cartoixa de Valldemossa a Mallorca; d’aquest període és Un hivern à Majorque (1841, traducció catalana 1974).
Mauprat (1837), també d’aquest període, pot ésser qualificada de novel·la gòtica. Més endavant es decantà per un socialisme humanitari i un cert republicanisme, com en Compagnon du tour de France (1840) i Consuelo (1942-43). Un tercer període és el de les novel·les pastorals, com La mare au diable (1846) o François le champi (1847-48).
La seua obra, com la seua persona, ha merescut les opinions més diverses: Proust admirava la seua prosa musical, Flauvert la seua imaginació exòtica, mentre que meresqué els comentaris més agres de Baudelaire, que la considerava una moralista burgesa. La seua Histoire de ma vie (1854-55) conté informacions valuoses sobre la condició de la dona al segle XIX. Va portar una vida agitada i gens convencional. Va lluitar pels drets de les dones i per les seues idees polítiques i no va deixar d’escriure fins a la seua mort l’any 1876.
Enllaç a:
· Guia de lectura de George Sand