Siluetes contornejant-se sota la mitja llum dels fanals. Les sis veus de Gospel Lab veien el flow que encomanaven les seves goles a les desenes de persones que no podien seguir el concert assegudes –gairebé totes, dones, tot i que, a més del tècnic de so, també s’hi va sumar algun home a la coreografia. I no perquè trobar cadira a es Portal Nou fos impossible un quart d’hora abans que alguns dels millors cantants que viuen a l’illa (Aránzazu Fernández, Jordi Sanou, Clàudia Bardagí, Matteo Crocetti, Eslauren i Reya Thomas) pugessin a l’escenari per il·luminar el concert de la Big Band Ciutat d’Eivissa. Una tradició que el maxi combo que dirigeix Vicent Tur Ramon està acostumat a compartir amb artistes convidats. En la segona nit de l’Eivissa Jazz, la big band vilera –una quinzena de músics que formen part de l’ecosistema sonor de l’illa– es va regalar un bolo ardent. Milers de persones el van gaudir.
Les Boogie Nights dels Heatwave van encendre un repertori treballat a consciència. Material de qualitat tractat amb gràcia i delicadesa a la recerca de la complicitat del públic, que va anar en augment mentre avançava un viatge pel millor del soul, del funk, del disco i de l’R&B. Febre sabatina per a la nit de dimecres. I un comiat amb cerimonials de gospel –Magnify the Lord– per demostrar que, cantant, es pot tocar el cel. La Big Band Ciutat d’Eivissa va bufar les espelmes del seu desè aniversari a la gran.
«¡Agua!», crida Pedro Brekón des d’un extrem de l’escenari en una cadència del solo de Carlos Sarduy. El percussionista i el trompetista estan envoltats d’altres músics –Alain Ladrón de Guevara, Aarón Puente, Omar Guzmán, Luis González El Coco, Marcelo Tumba Latimba– que donen sentit a la proposta amb què Ibossim Flamenco reapareix a l’Eivissa Jazz quinze anys més tard: «Ens hem ajuntat gitanos i cubans per fer-los gaudir», havia dit Noemí Escudero abans de desaparèixer uns minuts rere el teló. La líder d’un dels grups que fa anys que eleva els pals del cante jondo fusionant-los amb altres estils com el jazz va oferir un final de festa ple de palmes, tumbaos i alguna granaína.
Felicitat melancòlica per homenatjar Federico García Lorca noranta anys després del seu assassinat i desaparició durant la Guerra Civil: «Estimava tant el nostre poble que sempre és una bona ocasió per recordar-lo», va proclamar la cantant abans d’introduir un bis majestuós: El romance de la luna. Art pur que porta la signatura d’un matrimoni –Escudero i Brekón són parella més enllà del món de l’espectacle– amb dos filles –Habana i Allegra– que ja apunten maneres. Mentre els seus pares actuaven, les nenes corrien sota les muralles de Dalt Vila.
La tercera jornada de l’Eivissa Jazz reserva un còctel deliciós al Baluard de Santa Llúcia: The Illusions –amb el saxo de Nathan Haines com a convidat– i L.A.B. Trio. Les entrades es poden comprar a la web del festival.
