Novembre 30, 2021

ajuntamentdaltvila

Espectacles amb venda o reserva d'entrades online

  • 1

Bernat Vidal i Tomàs

Fins al 30 de novembre de 2021 | Bilbioteca Biblioteca Municipal d’Eivissa
Escriptor del mes de novembre · Amb motiu del cinquantenari de la seva mort (1918-1971)

En aquesta ocasió, diferents autors i autores han escrit texts explicatius i obres de la vida i obra de l’escriptor, com Bernat Joan i Marí, Antonio Vidal Ferrando i Antònia Vicens.

Bernat Vidal i Tomàs va néixer en el si d’una família de metges i farmacèutics com Marià Villangómez. Tots dos també tenen en comú el fet de ser els primers que, a la postguerra, quan no era gens fàcil travessar els camps de mines de la censura franquista, publicaren els primers reculls de poemes en català; poemes que, endemés, ja trencaven amb les essències agonitzants de l’escola mallorquina i anunciaven la modernitat de la poesia illenca. Després ja hem de parlar de trajectòries literàries distintes. En el sentit que, tot i ser les dues pioneres i d’una qualitat notable, la de Bernat Vidal i Tomàs és d’una menor dimensió quantitativa. En total, quan va morir, massa jove, Bernat Vidal i Tomàs havia publicat Mot de gràcies als artistes que pintaren a Cala Figuera de Santanyí, l’estiu de 1947, una plaquette de versos amb ecos de les avantguardes, la novel·la Memòries d’una estàtua (1953) i el llibre de narracions La vida en rosa (1957). Una obra breu, però exquisida i elegant. No endebades va merèixer els elogis d’algunes de les plomes més brillants de la literatura catalana. Com, les de Josep Pla, de Llorenç Villalonga, de Baltasar Porcel o de Salvador Espriu, que sabia de memòria el poema El viatger, que Vidal i Tomàs va escriure després d’un viatge a l’illa d’ Eivissa, el qual va evocar a Ibiza i don Isidoro, un article que publicà a La Almudaina el 30 d’octubre de 1949.

"Tot i que l’obra de Bernat Vidal i Tomàs va molt més enllà dels seus encerts literaris incontestables. Dedicà moltes hores a la investigació històrica i a fomentar els valors de la llibertat i de la identitat i cultura del país. Savi, compromès, generós, carismàtic, acabà essent el referent i el guia informal d’un munt d’escriptors, d’artistes i d’estudiosos de diverses disciplines. Ningú ja no li nega el mestratge que exercí sobre Blai Bonet i els poetes de la Generació dels 50. Un mestratge que, d’alguna manera, va seguir exercint sobre els escriptors més joves. Tant Antònia Vicens com jo mateix l’hem reconegut i n’hem fet l’elogi amb freqüència.

No és estrany que una personalitat d’aquesta altura humana i intel·lectual acabàs convocant al seu entorn un munt d’artistes i estudiosos. Va convertir la rebotiga de la seva farmàcia de Santanyí en un santuari de l’art i de la intel·ligència on molts acudíem a fer tertúlia i a gaudir de l’erudició, de l’hospitalitat, de la dialèctica i del sentit de l’humor de l’apotecari. Hi arribà a passar la flor i nata del país i d’altres indrets. Des de Camilo José Cela a Francesc de Borja Moll, des de Blas de Otero a Joan Coromines, des de José María Gironella a Joan Fuster. Jo hi vaig començar a anar des de ben jove. Mirava aquella rebotiga com si fos una mena de terra promesa. Allà vaig aprendre a estimar els valors del coneixement, de la llibertat i de totes les manifestacions de l’esperit; vaig aprendre a no creure’m tot el que sabia i que per ser universals hem de començar preservant les raons i la bellesa que tenim a l’abast dels nostres ulls."
Antoni Vidal Ferrando

Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf