Desembre 04, 2022

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

GCesglesiaLa Biblioteca Municipal de Can Ventosa acollirà les IV Jornades d'Estudis Locals de Memòria Històrica L’església davant la República i la Guerra Civil, els dies 28,29 i 30 de novembre i el 2 de desembre, organitzades per l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera (AHEiF). Les conferències tindran lloc a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa

Aquesta nova edició retrà homenatge a l’historiador Josep Massot i Muntaner, medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, director de les publicacions de l'Abadia de Montserrat i de les revistes Serra d’Or i Randa i mort fa uns mesos.

El regidor de Cultura, Pep Tur, ha dit que ‘les Jornades de Memòria Històrica són una eina fonamental per a continuar aprofundint en una part de la nostra història que se’ns va furtar durant moltes dècades, a més de ser un deute tant amb les generacions que ens van precedir com, també de vital importància, les que ens seguiran. Són debats que no pretenen, com alguns assenyalen, obrir ferides, sinó tot el contrari. Només si coneixem bé la nostra història, tant la part bona com la més fosca, podem ser una societat sana i amb les ferramentes de convivència adients’.
Les jornades comptaran amb la participació dels principals especialistes de les Illes Balears que han investigat sobre l’església davant la República i la Guerra Civil. Seran 8 ponents que abordaran la temàtica amb diferents perspectives.

El cicle de conferències començarà el dilluns 28 de novembre a les 20 hores amb Antonio Viñarás, llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Història-Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears (UIB), que parlarà sobre l’església a les Pitiüses dels anys 30 del segle XX. Viñarás és actualment assessor municipal de Patrimoni i Cultura a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. És autor del llibre ‘Prensa y radio en la Ibiza de la Segunda República’ i coautor de l’obra ‘La Segona República a Eivissa i Formentera’. També ha codirigit el documental ‘Eivissa, 1975-1985. La Transició a peu de carrer’.
Li seguirà Rafel Mas Tous, que parlarà a la seva xerrada de Capellans represaliats pel bàndol franquista: Mossèn Jeroni Alomar ‘Poquet’ i mossèn Antoni Roselló ‘Ferrereta’. Mas Tous és doctorant en Història Contemporània per la UIB i llicenciat en Teologia (2003) per la Universitat Pontifícia de Comillas. El seu camp de recerca històrica s’ha centrat en l’Església Catòlica de finals del XIX i el segle XX, de forma especial, la formació del clergat i la relació entre l’església i la Guerra Civil espanyola.

Entre altres treballs d’investigació i divulgació, ha estat membre de l’equip impulsor de les I Jornades Societat i Església a Mallorca: Memòria democràtica i Església i la publicació de les seves actes, Església i Guerra Civil, a Palma l’any 2021.

El dimarts 29 de novembre serà el torn de la historiadora Margalida Roig Sureda, amb la xerrada Dios, Patria y Jefe del Estado, els deures del soldat segons Remigio Vilariño, seguit de Manel Suárez Salvà, investigador i mestre de secundària, que parlarà de l’església mallorquina i la repressió. És premi d’investigació Alexandre Ballester, de Sa Pobla, i el Font i Roig, de Maria de la Salut. Autor de La vaga de les collidores d’oliva de Calvià; Les dones i el moviment obrer a Calvià. Les vagues del 1932 i 1936; i de l’informe sobre la fossa de Calvià que va permetre l’exhumació de Juana Vaño Morales. És autor d’obres com ara La presó de Can Mir: un exemple de la repressió franquista durant la Guerra Civil a Mallorca.

El dimecres 30 de novembre, intervindran la historiadora Francisca Riera Escandell, amb la ponència 13 de setembre de 1936: una jornada tràgica, seguida per David Ginard Ferón, amb la xerrada Ateu Marí i l'anticlericalisme durant la II República.
Francisca Riera Escandell és Premi Vuit d’Agost d’Investigació del Consell d’Eivissa (2016) per Repressió institucional en el primer franquisme. Anàlisi de la documentació referent a Eivissa i Formentera a la Causa General de Balears i compta a nombrosos articles publicats sobre la guerra civil i la repressió franquista. Per part seva, David Ginard, doctor en història i professor titular de la UIB, està especialitzat en el moviment obrer, la repressió política durant la guerra civil, l’exili, la resistència antifranquista i el moviment de dones contra el feixisme, entre altres camps.

El divendres 2 de desembre, l’últim dia de les jornades, serà el torn de Marc Pellicer, que parlarà sobre l’església menorquina davant la Guerra Civil Espanyola i el mossèn Miquel Àngel Riera Planells amb la ponència Tots en sortírem perdent.
Marc Pellicer és llicenciat en Història a la UIB, amb el màster en Dret Nobiliari i Premial, Heràldica i Genealogia a la UNED, on també s’especialitzà en Arxivística i en Conservació preventiva de llibres, documents, obra gràfica i obres d’art. Arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca des de 2004 i de l’Arxiu Municipal de Ciutadella des de 2006. Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll per l’Ajuntament de Ciutadella i l’IME el 2007; Premi Onda Cero Menorca de la Ciència i la Investigació el 2019 i becat pel CIM el 2020, per biografiar i localitzar les foses dels represaliats de la Guerra Civil a Menorca. Entre els seus llibres destaquen: Història de la prostitució a Menorca; Els menorquins de la Guerra civil nord-americana i Los corsarios de Menorca al servicio de la Gran Bretaña. Per part seva, Miquel Àngel Riera, ha set durant 14 anys capellà de Formentera i aquest 2022, coincidint amb les festes de Sant Jaume, va ser declarat fill il·lustre de l’illa. Amb 17 anys entrà al Seminari de València i el 1994 va ser ordenat sacerdot a la Catedral d’Eivissa. Començà la seua tasca a la parròquia de Sant Agustí. El 2006 va començar a Roma els estudis de teologia fonamental a la Universitat Gregoriana de Roma. Va prendre possessió de les tres parròquies de Formentera el setembre de 2008. El 2019 celebrà els seus 25 anys com a capellà. És capellà de Santa Creu des de final de 2021.

Les jornades d'Estudis Locals de Memòria Històrica estan dedicades a un tema cada any. Les primeres van abordar les fosses comunes, la segona edició va estar dedicada als jueus i als nazis, les terceres jornades van tractar la qüestió de les dones represaliades i aquest quart cicle aborda l’església davant la República i la Guerra Civil.

Programa de les IV Jornades d'Estudis Locals de Memòria Històrica

Wpp