Tanca els ulls un moment. Quina emoció sents?

A vegades ho tenim molt clar i ens ve ràpid una paraula. Altres voltes ens costa més connectar amb les nostres emocions. I d’altres, ens costa posar-hi nom.

L’altre dia us animava a fer un passeig pel sol i la natura. Avui us convid a fer-lo per un camí d’emocions que en la nostra llengua no tenen nom, però que sí el tenen en altres llengües.
Som-hi!

Awumbuk: una paraula dels baining de Papua Nova Guinea per anomenar la sensació de buit que deixen les visites quan se’n van; la tristesa, solitud i letargia que sentim.
Els baining pensen que sentim allò perquè aquella visita deixa una cosa a l’aire, una càrrega, per anar-se’n més lleuger, i per això fan un ritual posant un bol d’aigua a la casa perquè absorbeixi aquell aire i l’endemà la llencen realitzant una cerimònia.

Greng jai: una paraula tailandesa que descriu un sentiment de consideració cap als altres, específicament el que sentim quan no volem acceptar l’ajuda d’algú per les molèsties que allò li pot causar o no volem incomodar algú amb la nostra situació personal.

Amae: en japonès, la dolça emoció que sentim quan sabem que ens cuiden, que estam segurs i que som estimats incondicionalment. És el plaer d’estar en mans d’algú que et cuida.

Dépaysement: en francès, la desorientació i interès al mateix temps que sentim quan ens trobam en un lloc desconegut, o quan canviam d’hàbits, o quan una cosa que pensàvem conèixer i assumíem que era d’una manera, descobrim que és d’una altra.

Gigil: en tagalog, una de les llengües de les Filipines. És allò que ens agafa quan veim una persona o una cosa polida, mona, i sentim l’impuls de tocar-la o abraçar-la. Quan veim un nadó o un gatet petit, per exemple.

L’appel du vide: una expressió francesa que podríem traduir com “La crida del buit”; aquella estranya temptació o impuls de tirar-te cap avall quan ets en un lloc alt.

Skin hunger: Una expressió anglesa per definir la necessitat de contacte físic que segurament molts de nosaltres sentim en aquests moments, la “fam de pell”, l’anomenen; la necessitat d’abraçades, que tant de bo ens fan.

Torschlusspanik: com tantes altres paraules alemanyes, consisteix en un conjunt de paraules que formen un nou significat: panik (pànic), Schluss(final, tancament) i Tor (porta): el pànic de la porta que es tanca.
És la por de que una cosa s’acabi, la sensació de que el temps vola i que no volem que passi. És el que sentim quan estam vivint un moment molt polit i no volem que s’acabi.
També és la por que ens intenten despertar les ofertes comercials quan ens diuen: “No et quedis sense! Oferta limitada!”.

Ilinx: una paraula francesa agafada del grec; és l’excitació de destruir una cosa. Aquell impuls que sentim quan tenim un objecte delicat a les mans i ens assalta la idea de rompre‘l. És un desig de crear el caos o de perdre el control.

Iktsuarpok: és una paraula inuit per anomenar la impaciència que sentim quan esperam algú i anam contínuament a la porta o al balcó a mirar a veure si ve.
Potser també la podríem utilitzar quan esperam un missatge d’algú i miram el mòbil un munt de voltes...

Gezelligheid: una paraula holandesa per anomenar la sensació de confort i calidesa que sentim estant amb persones estimades, compartint amb ells una bona estona en un lloc agradable, o quan estam tapadets amb una manta al sofà i fora plou.

Ara et propòs que tornis a tancar els ulls, que recordis un moment en que has viscut aquesta emoció, en que has sentit gezelligheid, aquesta calidesa, i que t’ hi quedis una estona.

Una abraçada!