Desembre 01, 2021

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

CarbamidaEl regidor de Cultura, Pep Tur, la directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Elena Ruiz, i l’artista, Stella Rahola, han presentat aquest matí l’obra CO(NH2)2/ Babelia que acaba d’adquirir el MACE als seus fons museístics.

Per al regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, Pep Tur, la incorporació a la col·lecció del Museu d’una peça de Stella Rahola Matutes és una molt bona noticia i ve a demostrar l’enorme talent que tenim amb els artistes joves a l’illa. Stella Rahola compta amb un enorme talent, projecció i qualitat com artista i la incorporació d’aquesta peça és bona mostra.

La seva exposició ja a la col·lecció permanent parla molt bé de la feina que es fa al MACE respecte a la incorporació de les noves vessants artístiques perquè un museu ha de ser una institució viva que evolucioni i aquesta evolució no s’entén sense donar espai a les noves creacions’.
La directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Elena Ruiz, destaca que l’obra conté la dialèctica pròpia de l’autora i arrisca en una esfera de llibertat utilitzant metàfores. Evidentment hi ha química a aquesta obra, que té un component emotiu molt intens i l’obra ha trobat el seu lloc al museu a la sala de les Bovedes, creant un diàleg amb la resta de peces que estan exposades’.

L’artista Stella Rahola, ha afirmat que amb la peça CO(NH2)2 / Babelia, que ja es troba exposada a la sala de les Bovedes del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, ens trobam davant ‘una gran safata emmirallada que se sosté a l’alçada de la nostra visió, contenint un conjunt de peces tubulars, de vidre borosilicat incolor, fallides o esberlades, sobre un mantell sintètic de cristalls que van creixent, trepant i decaient. El tipus de vidre correspon a aquell que s’usa en la producció de components de laboratori de química. El fet que tots ells siguin fracassos provinents de tallers de vidre ens convida a repensar fins on aquesta poètica no és sinó una manera de qüestionar-se temes com la producció i el coneixement de la manualitat però també sobre el re-ús i la vida útil dels objectes’.

L’artista assenyala que ‘la idea d’incòmoda fragilitat de les arestes tallants del vidre, juntament amb el material reactiu formant cristalls sintètics,
reforça la idea de desastre i advertència: com un avís d’una catàstrofe ecològica conseqüència de les relacions de certes cultures amb la natura. Precisament, la mateixa safata troba ressonàncies amb una maqueta d’un paisatge urbà futurista desolat, hostil, però intrigant. Un possible desenllaç on l’arquitectura epistèmica del capitalisme s’expressa a través d’unes infinites torres cristal·lines, símbols inversemblants d’una cultura responsable del canvi climàtic, de la degradació del sòl, dels fertilitzants i de les substàncies tòxiques’.

Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980) és una de les artistes més interessants de la seva generació. La seva obra representa una renovació constant de les seves pròpies trajectòries plàstiques lligada a la pròpia exploració dels materials i de les poètiques que utilitza. La seva dimensió artística va permetre que fos seleccionada i inclosa en l'exposició Teoria de l'Alegria, commemorativa del 50 Aniversari del MACE en 2020.
La seva vinculació a Eivissa i a altres artistes de la seva generació com Irene d'Andrés o Adrián Martínez fa que signifiqui una crida d'interès i atenció per part del museu, ja que la seva aportació significa la renovació de les col·leccions d'aquest. Recentment la seva obra s'ha exposat en l'espai Micus, també ha realitzat una col·laboració de joies amb Mayoral i ha presentat el projecte Beautiful failures en el Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona.

Va estudiar arquitectura en les universitats de Ticino(Suïssa) i Barcelona. Posteriorment va realitzar un màster de Belles arts en la Universitat Goldsmiths de Londres i actualment imparteix un màster a l'Escola de Disseny i Enginyeria Elisava de Barcelona.

Sovint la seva obra es desenvolupa en instal·lacions, utilitza la porcellana, el paper, el vidre i les substàncies orgàniques i químiques que suposen una aportació nova que renova els llenguatges plàstics. Els acabats preciosistes i exquisits fan de la seva obra un retaule summament sensible que ens evoca la fragilitat de la vida, els valors lumínics i les textures.

CarbamidaEl MACE ha decidit que aquesta és una peça esplèndida i a més molt característica del seu treball recent amb el vidre i les cristal·litzacions de carboni. El seu ingrés i instal·lació en el MACE permet ampliar la col·lecció en direcció compromesa amb les últimes generacions.

CO(NH2)2 / Babelia
2019-2021- peces de descart en vidre borosilicat bufat, cristalls de fertilitzant, acer inoxidable, vidre laminat reflectant _ 220x216x100cm

Wpp