Agost 24, 2019

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

Concha EspinaLa Biblioteca Municipal d’Eivissa dedica el mes de juny a l’escriptora Concha Espina amb motiu del 150 aniversari del seu naixement (1869-1955).

Concepción Rodríguez-Espina y García-Tagle. Va néixer a Santander l'any 1869 i va ser la setena de deu germans. Als tretze anys va començar a escriure poesia i l'any 1888 va publicar per primera vegada, en El Atlántico, uns versos baix l'anagrama Ana Coe Snichp. A les seues col·laboracions amb diverses publicacions va arribar a utilitzar cinc pseudònims. L'any 1891 va morir la seua mare i un any més tard la família es trasllada a Astúries, on el pare va treballar com a comptable. L'any 1893 es va casar amb Ramón de la Serna y Cueto i se'n van anar a viure a Xile, d'on tornaren l'any 1898. Va viure a Mazcuerras i més tard a Cabezón de la Sal, un altre poble de Cantàbria.

En 1903 va escriure el seu estudi Mujeres del Quijote i els seus poemes Mis flores, l'any següent. Va col·laborar amb els diaris 'La Atalaya', 'El Cantábrico', 'El Correo Español de Buenos Aires', 'La Libertad', 'La Nación'. L'any 1909 va publicar la primera novel·la La niña de Luzmela i es traslladà a Madrid amb els seus quatre fills. El seu marit se’n va anar a Mèxic, el seu matrimoni ja estava trencat. En 1918 es va estrenar l’obra de teatre El jayón, basada en un conte seu. Només va aguantar quatre representacions, però fou convertida en una òpera estrenada a Río de Janeiro en 1929, amb el títol L'Innocente. Tot i que va escriure estudis, poesia, teatre i altres gèneres, és amb la narrativa de contes i novel·les amb els que va aconseguir notorietat i reconeixement.

No va poder accedir a la Real Academia de la Lengua (RAE) però en diferents ocasions va rebre premis atorgats per l’Acadèmia: en 1914 per La esfinge maragata, en 1916 per El Jayon i en 1924 per Tierras del Aquilón. Va ser nomenada filla predilecta de Santander i li van atorgar l'Orden de Damas Nobles de María Luisa. L'any 1927 va rebre el Premio Nacional de Literatura per la seua obra Altar mayor. Fou candidata al Premi Nobel en tres ocasions; la primera en 1926 va perdre per un sol vot i el guardó el va rebre l'escriptora italiana Grazia Deledda. Va ser vicepresidenta de la Hispanic Society.
En 1938 va ser nomenada membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i lletres de Nova York i aquest mateix any va començar la seua ceguesa. Es va operar i va recuperar la vista, però en 1940 va quedar completament cega.

Fou una autora popular i l'èxit de la seua primera novel·la, La niña de Luzmela, va fer que en 1948 el poble de Mazcuerras en el que es va inspirar, adoptés oficialment el nom de Luzmela, quan es va celebrar a casa seua la cerimònia d’imposició de la banda i gran creu de l'Orden de Alfonso X el Sabio. En 1950 va rebre la Medalla del Trabajo. Va morir a Madrid l’any 1955. 

Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf