Març 19, 2024

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

SolzhenitsynAleksandr Issaievitx Soljenitsin (Kislovodsk 1918 – Moscou 2008), és l'escriptor del mes de desembre a la Biblioteca Municipal d'Eivissa amb motiu del centenari del seu naixement.

Fill d'un terratinent cosac mort poc abans que naixés i d'una mestra, va passar la seua infància a la ciutat de Rostov de Don i va estudiar física i matemàtiques a la universitat d'aquesta ciutat. Fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial. Va ser condemnat a vuit anys de treballs forçats i a desterrament perpetu per les seues opinions contràries a l'estalinisme.

Enviat a diversos camps de treball, gràcies als seus coneixements matemàtics el van enviar a un centre d'investigació científica per a presos polítics, vigilat per la Seguretat de l'Estat. Tot i la mort de Stalin el 1953, va continuar el desterrament a perpetuïtat, per la qual cosa va ser enviat al sud del Kazakhstan des d'aquell any fins al 1956, cosa que va aprofitar per a escriure en secret mentre donava classes a l'escola primària. Alliberat i rehabilitat el 1957, se li va permetre viure a Vladimir i Riazan, situades al centre de Rússia, on va poder dur una vida normal, fent classes de matemàtiques i escrivint sobre les seues experiències a la presó. Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps: "Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx" (1962), "La casa de Matriona" (1963), "Tot sigui per la causa" (1963) i "Miniatures en prosa" (1964).

Els últims anys de la dècada del 1960 els va passar en un forcejament constant per salvar del KGB els seus arxius i manuscrits, molts d'aquests difosos per tota l'URSS en còpies rudimentàries clandestines. El seu pensament es va radicalitzant progressivament fins a extrems de follia antisoviètica i de religiositat medieval, actitud que influí decisivament sobre la qualitat literària de les obres posteriors, inferior a les primeres. En aquest període escriví "El primer cercle" (1968), "Pavelló de cancerosos" (1969).

El 1970 li fou atorgat el premi Nobel de literatura però refusà viatjar a Estocolm per rebre el guardó per temor que les autoritats soviètiques no li permetessin retornar i per ultimar la seua obra principal "Arxipèlag Gulag" (1973) on fa una anàlisi extremadament documentada del sistema de presons soviètic, del terrorisme i de la policia secreta. L'obra va desencadenar un vendaval d'atacs a l'autor en la premsa i en els mitjans de comunicació soviètics. Va ser detingut i acusat de traïció el 12 de febrer del 1974 i l'endemà se'l va expulsar de l'URSS. Fou deportat a l’Alemanya oriental i privat de la ciutadania soviètica. Posteriorment s’instal·là als Estats Units. A la caiguda del bloc soviètic va recuperar oficialment la ciutadania soviètica i va poder retornar al seu país l'any 1994, on va tenir una rebuda digna d'un heroi, a pesar de la qual cosa no va deixar d'exercir el pensament crític sobre Rússia. Soljenitsin rebé crítiques per opinions que els seus crítics titllaren de reaccionàries i d'antisemites.

Enllaç a:
· Guia de lectura Aleksandr Issaievitx SoljenitsinAleksandr Issaievitx Soljenitsin