Novembre 19, 2018

ajuntamentdaltvila

Ultimes notícies

ApollinaireMarià Villangómez en va fer una selecció de poemes, que es pot trobar a Can Ventosa.

Guillaume Apollinaire (Roma 1880 – París 1918). Nom emprat pel poeta avantguardista Wilhelm-Albert-Wladimir-Apollinaris Kostrowitzky. Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seua mare, amb la qual, el 1899 s’instal·là a París. El 1903 fundà una revista, Le Festin d’Esope, on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant (1909). En 1904 conegué Picasso i Max Jacob, i a través de la seua relació amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic. El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues col·leccions de texts satírics i llibertins -ocupació que mantingué fins a la fi de la seua vida-, on reedità Sade. Publicà Hérésiarque et Cie (1910) i Le bestiaire (1911), però fins a l’aparició d’Alcools (1913) no començà a ser considerat com un dels grans poetes francesos de tots els temps.

L’any 1913 publicà Meditatios esthétiques, el primer llibre dedicat als pintors cubistes. Es declarà futurista i, a partir del 1914, escriví nombrosos cal·ligrames. En esclatar la Primera Guerra Mundial demana incorporar-se al front.

El 1916, un tros de metralla el ferí al cap i hagué de ser trepanat, episodi que es reflectí a la nombrosa iconografia ja clàssica d’un Apollinaire amb el cap embenat. Mobilitzat encara, però ja reincorporat a la vida parisenca, estrenà Les mamelles de Tirésias (1917) i publica Calligrames (1918), on recollí la major part dels poemes escrits al front. El 1918 es casà amb Jacqueline Kolb i morí el 9 de novembre del mateix any, víctima de l’epidèmia de grip. Molt de temps després de la seua mort eren publicades, entre d’altres obres inèdites, Ombre de mon amour (1947) i Le guetteur mélancolique (1952). Trencà amb les formes poètiques clàssiques, tot conservant, però, el sentit de la musicalitat dels simbolistes i el llenguatge viu i desimbolt de la tradició popular. Apollinaire ha tingut una gran influència sobre la poesia contemporània: se’n troben nombroses reminiscències a la poesia catalana, especialment formals (cal·ligrames de Salvat-Papasseit i de Josep Maria Junoy) i temàtiques (Bestiari, de Pere Quart). Com Baudelair, es dedicà sovint a comentar l’art del seu temps i influí poderosament sobre els artistes. Fou un dels descobridors de Picasso. Fou amic de Chirico, i s’interessà pel naixent superrealisme, del qual inventà el nom (1917).

Marià Villangómez va fer una selecció i versió de poemes d’Apollinaire en Poemes publicat l’any 1983 per Edicions dels Quaderns Crema. Villangómez portà a terme una ingent tasca traductora i la tria dels autors (a més d’Apollinaire va traduir a Laforgue, Yeats o Hardy entre d’altres) respon més al gust i a les lectures personals que no pas als paràmetres d’un encàrrec editorial.

Enllaç a:
· Guia de lectura en pdf