Il·lustracions i obra gràfica de Sarah Nechamkin, 1937–2006

Sara NechamkinLa frontera entre les arts plàstiques i aplicades no sempre és clara i, Gran Bretanya, a mitjan segle XX, ofereix un exemple perfecte del que pot ser una fecunda fusió entre elles. Sarah Nechamkin és un rar exemple d’una generació sencera d’artistes-il·lustradors/dissenyadors britànics amb un increïble talent, que es movien amb facilitat entre la pintura, la il·lustració, les arts gràfiques, el disseny i la publicitat: una excepcional mescla de tècniques i mitjans entre artesania i art.

Les principals figures: Sutherland, Ravilious, Bawden, Piper o Enid Marx, es cataloguen sovent com a “neoromàntics” o “romàntics moderns”, i Sarah Nechamkin dins d’aquest grup pot ser considerada el membre més jove i emblemàtic. Per complementar la seua exposició de paisatges i aus eivissenques, el Museu Puget es complau a mostrar una petita mostra de la seua obra gràfica en publicacions que cobreix sorprenentment set dècades.

Des del catàleg del 1937 per a una important  editorial de Londres, Chatto & Windus, al seu recent llibre sobre l’avifauna d’Eivissa, el que emergeix és la seua capacitat  per equilibrar la representació i l’evocació a través d’escenes en les quals dona llibertat a la imaginació del lector i espectador. Tres contes infantils il·lustrats els anys 40 en blanc i negre tenen un encant indiscutible, però el millor dels seus gràfics són, sens dubte, les il·lustracions a color per a Blackie & Son que es publicaren entre 1965 i 1977. Contes de fades russos, rimes infantils angleses i llegendes gregues són representades amb gran sensibilitat i creativitat, i en el darrer aboca tot el seu “imaginari mediterrani” que, a més, ella coneix tan íntimament.

Si es poden detectar “elements eivissencs” en certes escenes, mai és en detriment de la història, sinó quelcom que infon autenticitat, cosa que sovent falta a les il·lustracions del nord d’Europa. En conjunt, els treballs publicats per Sarah Nechamkin versen sobre grans noms de la cultura occidental, d’Ovidi i Homer a Brontë i Byron, de Hudson i Austen a Wagner i Beethoven. Tot un assoliment digne de celebració i admiració.

Vídeo de la lectura poètica d'Antoni Marí

El passat 31 d'octubre a la Sala d'Actes del MACE, va tenir lloc la darrera sessió del 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta i escriptor eivissenc Antoni Marí.



Antoni Marí (Eivissa, 1944), és poeta, assagista i narrador a més d'editor i professor universitari. Entre els seus llibres de poesia es troben Preludi (1979), al que han seguit altres com Un viatge d'hivern (1989), que va obtenir el Premi Nacional de Crítica, El desert (1997), premi Cavall de Poesia, o el més recent  Han vingut uns amics, que guanyà el mateix premi el 2010. Marí dirigeix, a més, una de les col·leccions de poesia més prestigiosa del nostre país, Nuevos Textos Sagrados, per a Tusquets. La seua primera obra narrativa va ser El vas de plata i altres obres de misericòrdia (1992), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d'Or, fins arribar a Llibre d'absències (2012). Com a assagista podem destacar L'home geni (1984) que també guanyà el Premi Critica Serra d'Or, l'antologia de poesia romàntica alemanya titulada El entusiasmo y la quietud, o Matematica tiniebla (2011) sobre l'origen de la poesia moderna.

El MACE organitza la segona edició del seminari per fer de cicerone en els museus de la ciutat

MACEEl Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) organitza la segona edició del Curs de Cicerone, una acció formativa que ofereix la informació necessària sobre els principals aspectes que s'han de conèixer per actuar correctament com a guia en els museus de la ciutat. L'èxit assolit en la primera edició va animar els organitzadors a proposar la posada en marxa de la segona, que manté el títol de Cicerone però que se centrarà en el tema genèric o conceptual del viatge.

El seminari, dissenyat i coordinat pel crític d'art i comissari independent d'exposicions, Aramis López, i la directora del MACE, Elena Ruiz Sastre, consta de cinc classes (la primera de les quals comença el 13 de novembre) que s'impartiran de 18 a 19 hores a la sala d'actes del museu i la celebració s'anirà alternant els dimecres i dijous fins al pròxim dia 27. L'accés al seminari, que ofereix un màxim de 45 places, és gratuït.

Vídeo de la Lectura poètica de Francisco Brines

El passat 24 d'octubre a la Sala d'Actes del MACE, va tenir lloc la segona sessió del 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta Francisco Brines. Coordinat i presentat per Enrique Juncosa, el cicle finalitza aquest dijous 31 amb una lectura a càrrec de l'autor eivissenc Antoni Marí.



Francisco Brines (Oliva, València, 1931) és poeta i ha estat professor universitari. Va ser elegit membre de la Reial Acadèmia el 2001. El seu primer llibre va ser Las Brasas, premi Adonais el 1960. L'han seguit,entre d'altres, Palabras a la oscuridad, Premi de la Crítica el 1966; El otoño de las rosas, Premi Nacional el 1986; o La última costa, Premi Fastenrath de la Acadèmia el 1995. Se'l considera un dels poetes fonamentals de l'anomenada Generació dels 50, encara que, en el seu cas, a la seua obra domina el to elegíac sobre el social. Entre altres premis, ha rebut recentment el Premi Nacional de les Lletres pel conjunt de la seua obra poètica el 1999 o el 2012 el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.