L'edifici del Museu Puget

Edifici del Museu Puget
El Museu Puget està instal·lat en un casal noble de Dalt Vila a l'antic carrer Major. Actualment, aquest tram s’anomena carrer Sant Ciriac, per al·lusió a la petita capella en honor a l'esmentat sant, la celebració del qual va coincidir amb el dia d'entrada de les tropes cristianes a la ciutadella i que es troba situada en un dels passadissos d'accés a la fortificació que van permetre l'assalt de la mateixa deixant Eivissa lligada per dret a l'Arquebisbat de Tarragona i a la Corona d'Aragó.

El casal és conegut popularment pel nom de Can Comasema, per ser la família Palou de Comasema, d'origen mallorquí, qui la va habitar i va ser la seva propietària al s.XIX. Aquesta família estava emparentada alhora amb una altra d'origen català, els Llaudis, la presència de la qual a l'esmentada casa data del s. XVIII,  molt acabalada i pertanyent a l'estament militar, amb propietats rurals i urbanes a l'illa.

La col·lecció permanent

COl·lecció permanents
El conjunt d'obres que forma la col·lecció permanent d'aquest "Museu Puget" procedeix d'una donació feta a l'Estat per part de Narcís Puget Riquer i acceptada per Reial Decret el 22 de Desembre de 1982.
Formen el conjunt un total de 130 obres pictòriques. Vint aquarel·les i vint dibuixos de què és autor Narcís Puget Riquer i quaranta-dos olis i trenta dibuixos de què és autor el seu pare, Narcís Puget Viñas.
L'any 1997, aquesta col · lecció va ser rebuda per l'Estat, assignant la tutela al Museu de Mallorca i la seva custòdia al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera.

Narcís Puget Viñas

(Eivissa, 1874 – Santa Eulària, 1960)
Neix a Eivissa al si d'una família benestant el 1874. El 1895 viatja a Barcelona amb la intenció de seguir estudis de música i fotografia; afició aquesta última que es convertirà en la seva professió posterior.
El 1901 es matricula a l'Escola de Belles Arts de Sa Llotja rebent classes del pintor Antonio Caba. El 1906 viatja a Madrid amb motiu de l'enllaç d'Alfons XIII. Mesos més tard s'instal·la a la capital per rebre classes de pintura d'Eduardo Chicharro i estudiar les obres de Velázquez i Goya de les col·leccions del Museu Nacional del Prado.

El 1909 es casa a Eivissa i el 1916 es trasllada a viure de Dalt Vila a la finca recent construïda del Passeig de Vara de Rey, on instal·la el seu estudi de fotògraf i la seva acadèmia de dibuix i pintura, de transcendència llarga i fructífera.
El 1919, una trobada amb Sorolla l’anima a reprendre la pintura activament, activitat la qual havia abandonat anys enrere. El pintor valencià es troba a Eivissa per un breu període i en aquells moments està duent a terme l'encàrrec de la "Visió d'Espanya" per a la Hispanic Society de Nova York.

El 1920 viatja a Paris, on contempla l'obra dels Impressionistes, entusiasmant-se per aquest estil pictòric. A partir dels anys vint comença a exposar, sobretot a Palma, Madrid i Barcelona, aconseguint un gran reconeixement.
Encara que la seva obra rares vegades està datada, sabem que les més recents són de 1950, any en què perd gairebé totalment la visió. Mor a Santa Eulària el 1960.

Narcís Puget Riquer

(Eivissa, 1916 – Barcelona, 1983)
Neix a Eivissa el 1916. És fill de Narcís Puget Viñas. Mentre estudia el batxillerat assisteix a l'acadèmia de dibuix i pintura del seu pare . Les seves primeres obres es veuen afectades per la influència paterna, no només en el tema sinó també en la tècnica, ja que empra l'oli.
 En 1933 visiten l’illa un grup de professors i alumnes de l'Escola de Ceràmica de Madrid, amb qui trava amistat i relació fins al punt d'animar-se a matricular-s’hi aquell mateix any. A l'Escola madrilenya aprendrà la tècnica de l'aquarel·la amb la qual realitzarà la seva obra més coneguda.

La Guerra Civil li impedeix tornar amb facilitat a Eivissa des de Madrid. Una vegada a l'illa es dedicarà de ple a la pintura i a les seves exposicions, activitat que s'intensifica en la dècada dels quaranta. A partir dels anys cinquanta va abandonant la pintura també per problemes de visió. El 1959 es casa a Barcelona i es trasllada a viure a Santa Eulària. Després de dotze anys allí, es trasllada juntament amb la seva família a la casa paterna del passeig de Vara de Rey. Mor repentinament a Barcelona el 1983.