Gabinet de dibuix (la Història de Joan Clapés)

Joan ClapesL’exposició vol posar de manifest la importància de la creativitat en el desenvolupament, realització i felicitat personal.

És determinant permetre que, en les trajectòries de la nostra vida, tenguin cabuda les diferents maneres d’expressió lligades exclusivament a la determinació personal i no a la formació acadèmica o dels judicis maniqueus, ja que només si deixam fluir la creativitat i la imaginació entendrem que la realitat mai és prosaica sinó una aventura on la llibertat és el seu principal ingredient.
Reconèixer la capacitat de troncar la quotidianitat, quan aquesta és contraria o negativa, requereix l'entusiasme. Només aquesta actitud pot convertir la vida no en una successió de fets, ni tampoc en un combat o en una resignada acceptació d’allò sobrevingut, sinó en alguna cosa conscient amb verdader i profund sentit.

 

Tot això s’aprèn i s’aconsegueix, per eixemple, dibuixant.

Joan Clapés va néixer el 18 de març de 1920 a can S’argent (Santa Eulàlia, Eivissa). És el tercer de cinc germans. En morir el seu pare, la família es trasllada a la ciutat i Joan comença a treballar en un forn de pa amb tan sols set anys, on es decanta aviat cap a la rebosteria. Ell mateix conta que el professor Joan Costa Suñer, professor de l’Escola d’Arts i Oficis, en veure les figuretes de massapà que feia, el va convidar a matricular-se i el va enviar a més recomanat al pintor Josep Tarrés, que va alabar la seua mà i les traces de les seues obres, i s’oferí a donar-li classes desinteressadament.

Però, i tot graduar-se en aquesta escola, Joan Clapés no va poder convertir-se en pintor.

Va fer, això sí, dibuixos de motlles de guix i escaiola a la manera acadèmica i que es poden contemplar en aquesta exposició. Aquests dibuixos han estat gelosament guardats durant més de setanta anys per ell.

Joan Clapés no es va deixar vèncer pel desànim o la frustració i amb gran coratge va començar a abocar tota la seua creativitat i potencial artístic en la rebosteria, fent créixer la fama i el prestigi de Casa Vadell -on va treballar fins a la seua jubilació- gràcies a les seues creacions, fórmules i innovacions -va fer per primera vegada marron glacé a Eivissa, va inventar el pastís de Sant Ciriac, va refinar la textura de la pasta fullada, va encunyar l'anomenada “magdalena eivissenca”…

Aquest contacte amb el dibuix en la seua joventut, encara molt modest, va ser suficient per despertar en Joan la consciència de la creativitat. Va saber des d’aquell moment que era possible trastocar la quotidianitat en descobriment i la rutina en aventura. Dibuixar el va ajudar a veure, va aprendre a observar, a percebre, a descriure la realitat, a prendre consciència de les parts d'un tot, de les textures, colors, contorns i llums. Plasmar amb la seua mà allò que els seus ulls tenien davant seu va refinar els seus sentits i la seua capacitat de realització.

El dibuix és fonamental en el desenvolupament cognitiu i en conseqüència contribueix a optimitzar el nostre desenvolupament personal.

Agraïm a Joan Clapés que ens hagi permès conèixer i compartir la seua bella història i els convidam a dibuixar en el gabinet que potser li hagués agradat tenir.