mac@eivissa.es · 971 302 723
En aquesta ocasió, la marca de luxe firma un acord de col·laboració amb l’Associació Amics del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa que ha cedit un espai per la instal·lació d’una “Summer Shop” de LOEWE dedicada a la seva col·lecció inspirada en l’obra de l’artista britànic John Allen.
La “Summer Shop” que es mantindrà oberta durant aquest estiu des del 28 de juliol fins al 6 de setembre, neix també amb la vocació de difondre la col·laboració de LOEWE amb l’Associació Amics del Mace. L’obra d´Allen es caracteritza per un extraordinari cromatisme i paisatges britànics abstractes, els mateixos trets que l’artista ha plasmat en la col·lecció d’accessoris que ha dissenyat al costat de Jonathan Anderson, director creatiu de LOEWE, per la firma. “Falling Leaves”, “Cornish Harbour” i “Pink House in Cumbria” són els estampats que es reprodueixen en bosses tote, accessoris de lona, mocadors de seda, tovalloles de platja i altres peces. “La manera en què John Allen utilitza el color i la puresa de la seva obra es poden traduir perfectament a l´idioma de LOEWE, ja que tots dos són sinònims d’excel·lència artesanal avui en dia” afirma Anderson.
Eivissa, 10 de novembre de 2014.- Els dies 18, 19, 21, 26 i 27 de novembre el saló d'actes del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) acull la tercera edició del ‘Curs de Cicerone’, una acció formativa destinada a totes les persones interessades en la teoria de l'art: des dels aficionats fins als estudiosos de l'art. El curs, coordinat per la directora del MACE, Elena Ruiz, consta de cinc sessions i el títol genèric de l'edició d'aquest any és ‘La passió’ (Pathos), un tema que s'abordarà des de diferents punts de vista: com a component indispensable en la gestió de l'art, com a ingredient dels arguments narratius de la vida, com a element present en l'activitat filosòfica o com a motor creatiu.
Comprèn noves obres que sorgeixen de la interacció d'ambdós fruit de la qual cosa sorgeix un diàleg visual directe i únic entre els dos artistes. Aquesta és la primera vegada que Gordon i Rehberger treballen junts d'aquesta manera. A més de crear un diàleg estètic i plàstic, les obres també poden ser considerades un comentari directe sobre la pràctica de l'un cap a l'altre, creant un document sobre la seua relació personal i artística.
El títol de l'exposició, After the After, considera Eivissa com a lloc icònic de l'hedonisme, la festa i la decadència i en examinar el punt "després" (o "after point") que recorre a la idea de final d'alguna cosa, quan alguna cosa acaba i arriba al final i llavors apareix el moment de buit, de paranoia o de solitud. Les obres de l'exposició inclouen vídeo, pintura i escultura i es mostren tant dins dels límits del museu com als voltants de la ciutat.
Cada 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, amb aquesta excusa és sempre positiu fer una crida d'atenció a la ciutadania, en aquest cas oferint-li la possibilitat de visitar una exposició. Una exposició realitzada a partir de les nostres pròpies col·leccions i de les seves possibilitats d'exposició.
Dilluns que ve, 18 de maig, es commemora el Dia Internacional dels Museus, el lema en l'edició d'aquest any és 'Museus per a una societat sostenible'. Per celebrar l'efemèride, el Museu d'Art Contemporani, MACE, i el Museu Puget s'han programat dues activitats: per una banda, el divendres 15 de maig a les 19h, el Museu Puget acull l'exposició 'Gabinet de dibuix de Joan Clapés', i d'altra banda, també divendres, a partir de les 10h, es posa en marxa al MACE el gabinet de dibuix permanent.
El 'gabinet de dibuix' del MACE consta d'una sala amb tamborets i un moble en el qual els visitants al museu, sense límit d'edat, que vulguin dibuixar disposin de papers, llapis, tauletes, escultures, objectes, bodegons i composicions. El paper emprat en aquest gabinet ha estat cedit per Diario de Ibiza. Els continguts del moble són molt variats, ja que es vol cridar l'atenció sobre els mateixos i per això es combinen obres d'art, per exemple escultures de Iscle Manzano i Miquel Navarro, amb objectes d'ús quotidià com cordes, caixes, fruita, etc . Amb els dibuixos, hi ha dues opcions: o bé emportar-se'l a casa o dipositar a la bústia que hi ha als mobles perquè el departament de didàctica del museu pugui estudiar i fer balanç dels mateixos.
L'objectiu d'aquesta iniciativa és generar visites creatives als museus i establir dinàmiques lúdiques i participatives, perquè l'espectador actuï al museu des d'una posició activa i no només contemplativa.
La frontera entre les arts plàstiques i aplicades no sempre és clara i, Gran Bretanya, a mitjan segle XX, ofereix un exemple perfecte del que pot ser una fecunda fusió entre elles. Sarah Nechamkin és un rar exemple d’una generació sencera d’artistes-il·lustradors/dissenyadors britànics amb un increïble talent, que es movien amb facilitat entre la pintura, la il·lustració, les arts gràfiques, el disseny i la publicitat: una excepcional mescla de tècniques i mitjans entre artesania i art.
Les principals figures: Sutherland, Ravilious, Bawden, Piper o Enid Marx, es cataloguen sovent com a “neoromàntics” o “romàntics moderns”, i Sarah Nechamkin dins d’aquest grup pot ser considerada el membre més jove i emblemàtic. Per complementar la seua exposició de paisatges i aus eivissenques, el Museu Puget es complau a mostrar una petita mostra de la seua obra gràfica en publicacions que cobreix sorprenentment set dècades.
Des del catàleg del 1937 per a una important editorial de Londres, Chatto & Windus, al seu recent llibre sobre l’avifauna d’Eivissa, el que emergeix és la seua capacitat per equilibrar la representació i l’evocació a través d’escenes en les quals dona llibertat a la imaginació del lector i espectador. Tres contes infantils il·lustrats els anys 40 en blanc i negre tenen un encant indiscutible, però el millor dels seus gràfics són, sens dubte, les il·lustracions a color per a Blackie & Son que es publicaren entre 1965 i 1977. Contes de fades russos, rimes infantils angleses i llegendes gregues són representades amb gran sensibilitat i creativitat, i en el darrer aboca tot el seu “imaginari mediterrani” que, a més, ella coneix tan íntimament.
Si es poden detectar “elements eivissencs” en certes escenes, mai és en detriment de la història, sinó quelcom que infon autenticitat, cosa que sovent falta a les il·lustracions del nord d’Europa. En conjunt, els treballs publicats per Sarah Nechamkin versen sobre grans noms de la cultura occidental, d’Ovidi i Homer a Brontë i Byron, de Hudson i Austen a Wagner i Beethoven. Tot un assoliment digne de celebració i admiració.
La Sala d'Armes del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa acull des dimecres que ve, 1 d'abril, i fins al pròxim 5 de juliol l'exposició 'El bosc i les mans' de l'artista belga establert a Eivissa, Gilbert Herreyns.
El passat 31 d'octubre a la Sala d'Actes del MACE, va tenir lloc la darrera sessió del 2n cicle de lectures poètiques amb el poeta i escriptor eivissenc Antoni Marí.
Antoni Marí (Eivissa, 1944), és poeta, assagista i narrador a més d'editor i professor universitari. Entre els seus llibres de poesia es troben Preludi (1979), al que han seguit altres com Un viatge d'hivern (1989), que va obtenir el Premi Nacional de Crítica, El desert (1997), premi Cavall de Poesia, o el més recent Han vingut uns amics, que guanyà el mateix premi el 2010. Marí dirigeix, a més, una de les col·leccions de poesia més prestigiosa del nostre país, Nuevos Textos Sagrados, per a Tusquets. La seua primera obra narrativa va ser El vas de plata i altres obres de misericòrdia (1992), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d'Or, fins arribar a Llibre d'absències (2012). Com a assagista podem destacar L'home geni (1984) que també guanyà el Premi Critica Serra d'Or, l'antologia de poesia romàntica alemanya titulada El entusiasmo y la quietud, o Matematica tiniebla (2011) sobre l'origen de la poesia moderna.
Eivissa, 8 de desembre, 2014.- Documents familiars, cartes, estris de cuina, costura, llibretes amb notes i esbossos, discos, llibres… el dia a dia d’Erwin i Gisela Broner es podrà conèixer de primera mà gràcies a la mostra ‘Arxiu i llegats Broner’ que s'inaugura dimecres que ve, 10 de desembre, a les 19 h a la Sala d'Armes del MACE. L'exposició reuneix l'arxiu documental (plànols, objectes, mobles, dibuixos, pintures…) que Gisela Broner va llegar en el testament a tots els seus destinataris: Ajuntament d'Eivissa, Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi d'Arquitectes i Catalina Verdera. Una sèrie d'objectes i documents, de gran importància i valor representatiu i que no només podran visitar-se en el MACE, ja que la casa Broner també es converteix durant aquests dies en l'espai perfecte on reviure les vides de Gisela i Erwin Broner, apropar-se a la seva època, la seva manera de vida, i conèixer el seu amor mutu i el seu amor per Eivissa, la seva arquitectura, el seu paisatge i la seva gent.
El Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) organitza la segona edició del Curs de Cicerone, una acció formativa que ofereix la informació necessària sobre els principals aspectes que s'han de conèixer per actuar correctament com a guia en els museus de la ciutat. L'èxit assolit en la primera edició va animar els organitzadors a proposar la posada en marxa de la segona, que manté el títol de Cicerone però que se centrarà en el tema genèric o conceptual del viatge.
El seminari, dissenyat i coordinat pel crític d'art i comissari independent d'exposicions, Aramis López, i la directora del MACE, Elena Ruiz Sastre, consta de cinc classes (la primera de les quals comença el 13 de novembre) que s'impartiran de 18 a 19 hores a la sala d'actes del museu i la celebració s'anirà alternant els dimecres i dijous fins al pròxim dia 27. L'accés al seminari, que ofereix un màxim de 45 places, és gratuït.
Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa
Tel. 971 397 600
eivissa@eivissa.es