Espais

Vontin
Exposició: Heinz Vontin. fotografies | Museu Puget (sales de temporals)
Període: del 9 d'abril al 31 octubre 2014 · Contingut: 40 fotografies b/n de Heinz Vontin procedents de l'Arxiu d'imatge i so del Consell d'Eivissa

Joan ClapesL’exposició vol posar de manifest la importància de la creativitat en el desenvolupament, realització i felicitat personal.

És determinant permetre que, en les trajectòries de la nostra vida, tenguin cabuda les diferents maneres d’expressió lligades exclusivament a la determinació personal i no a la formació acadèmica o dels judicis maniqueus, ja que només si deixam fluir la creativitat i la imaginació entendrem que la realitat mai és prosaica sinó una aventura on la llibertat és el seu principal ingredient.
Reconèixer la capacitat de troncar la quotidianitat, quan aquesta és contraria o negativa, requereix l'entusiasme. Només aquesta actitud pot convertir la vida no en una successió de fets, ni tampoc en un combat o en una resignada acceptació d’allò sobrevingut, sinó en alguna cosa conscient amb verdader i profund sentit.

Exposició PugetAquest divendres dia 27 de maig s'inaugura l'exposició de fotografia de Narcís Puget Riquer (1916-2016) amb motiu del centenari del seu naixement.
La inauguració es farà al Museu Puget a les 19:00 hores i está prevista l'assistència del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Eivissa, Pep Tur, la directora del Museu, Elena Ruiz i les dos filles de l'artista, Guillermina i Asunción Puget Reig.

A l'exposició es presenten 53 fotografies realitzades per Puget Riquer (1916-1983) en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat. Es tracta de mostrar una faceta inèdita davant el públic d'aquest artista gràcies al qual va poder constituir-se aquest museu. Es dóna la circumstància que el dia 27 de maig es compleix el centenari del seu naixement, motiu pel qual el museu ha volgut fer coincidir la data amb aquesta exposició.

Al costat de les fotografies es mostren també càmeres i objectes de treball que li van pertànyer, la qual cosa afegeix un interès didàctic a l'exposició.

Va ser Puget Riquer qui va fer donació a l'Estat del conjunt de 131 olis, aquarel·les i dibuixos, tant d'ell com del seu pare, Narcís Puget Viñas (1874-1960 ), llegat que va ser acceptat per Reial Decret el 22 de desembre de 1982. El 2007 es va obrir al públic el museu dedicat a tots dos, conegut com a Museu Puget. A l'obertura de Can Comasema (Dalt Vila), hi van concórrer el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament d'Eivissa.

Enllaç a:
· Informació de l'exposició

Casa Broner

Construïda per l'arquitecte i pintor Erwin Broner el 1960.
Bé d'Interés Cultural, categoria de Monument.
Donació de Gisela Broner a l'Ajuntament d'Eivissa.
Adreça: Carreró de Sa Penya, 15

La Casa Broner va ser construïda el 1960 com a residència i estudi de l'arquitecte i pintor d'origen alemany Erwin Broner (1898-1971). Declarada Bé d'Interès Cultural l'any 2000, constitueix una peça clau de l'arquitectura moderna de les illes Balears.
Després d'una acurada restauració -dirigida per l'estudi dels arquitectes Isabel Feliu i Raimon Ollé- s'ha obert al públic amb l'objecte de donar a conèixer l'important llegat d'Erwin Broner com a arquitecte i artista, i de promoure la recerca, documentació, conservació i difusió de l'arquitectura moderna i contemporània, així com de l'arquitectura rural, l'arquitectura del paisatge i el territori a Eivissa i les illes Balears.

Erwin Broner (Munic, 16 de novembre de 1898 – Kreuth, 15 d'octubre de 1971) es forma com a pintor i arquitecte a l'Alemanya d'entreguerres. Forçat a emigrar pels seus orígens jueus, arriba a l'Espanya republicana el 1933 i visita Eivissa -en principi breument- on, després de recórrer l'illa, documentar els habitatges rurals i quedar fascinat per la seva senzillesa, funcionalitat i harmonia amb l'entorn, decideix instal·lar-se. Construeix el primer edifici modern de l'illa -un establiment de banys avui ja desaparegut- a la platja de Talamanca, que publica, juntament amb els seus estudis de l'arquitectura rural eivissenca, a la revista AC, portaveu de l'avantguarda arquitectònica catalana, el GATCPAC.

La Guerra Civil l'obliga de nou a emprendre l'exili i el 1938 s'estableix als EUA. Allà treballa com a fotògraf, decorador, arquitecte i participa en la realització de pel·lícules d'animació com a operador, escenògraf i músic, alhora que prossegueix -també- la seva activitat com a pintor. Treballa amb George Pal, productor de cinema d'animació innovador i experimental, que aconsegueix gran popularitat a Hollywood amb els Puppetoons. Les seves habilitats en el camp del cinema d'animació li permeten trobar treball en un estudi d'animació de Londres i iniciar el retorn a Europa. Obté la nacionalitat americana el 1944 i, després de diverses anades i vingudes entre els EUA i Europa, amb estades a París (1946-1948 i 1953-1954), Cotlliure (1946), Krumville –Nova York– (1948-1951), Eivissa (1952-1953 i 1954), Londres (1957) i Los Angeles (1957-1958), pot realitzar el seu vell somni de retornar a Eivissa, on s'instal·la definitivament i on resideix de forma permanent entre 1959 i 1971, data de la seva mort.

Broner deixa un important llegat a Eivissa, no només com a pintor i arquitecte sinó com a actor de la vida cultural de l'illa i catalitzador d'iniciatives ciutadanes. Participa en la creació del Grup Eivissa 59, que reuneix artistes, en la seva majoria estrangers, residents a l'illa, promou la creació del cinema club d'Eivissa i s'implica en la transformació que s'està operant a Eivissa en la dècada de 1960 amb el desenvolupament del turisme.

Entrada gratuïta.
Espai no accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Maria Catalan

Els blancs i grisos de María Catalán a la nova exposició del MACE a l’avantsala del saló de Plens de l’Ajuntament d’Eivissa. L’exposició es podrà visitar durant un any.

L’espai de l’avantsala del Saló de Plens de l’Ajuntament d’Eivissa, acull l’exposició temporal de María Catalán (Castellón de la Plana, 1961). L’exposició que consta de sis obres, la majoria de gran format, ha estat presentada aquest matí per la pròpia autora, María Catalán, la directora del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Elena Ruiz, i el regidor de Cultura, Pep Tur.

Jean Willi

febrer 2014 - gener 2015
Avant Sala de Plens de l'Ajuntament d'Eivissa (Can Botino)
Horari: de 10.00 a 15.00 h

El procés creatiu de Jean Willi defuig fórmules que no siguin les purament basades en la intuïció i en l'experiència. Per això, les trenta aquarel·les seleccionades per a aquesta ocasió adquireixen la dimensió de metàfores i busquen la dispersió a l'espai de les parets, rompent esquemes reticulars i creant un nou ordre, com si fossin les fulles seques que el vent de tardor enlaira o els pètals de les flors d'ametller, quan l'aire i el destí es posen d'acord per arrancar-les de les branques. La necessària resignació d'un plantejament expositiu ortodox explica en bona part els significants d'aquesta obra, l'autor de la qual enuncia les seues conviccions, com ho fan les arrels dels arbres a la terra, en el substrat prolífic i fecund del gran tronc surrealista.
Jean Willi ha entès l'espai expositiu (i no sols la sala, sinó també el massís de llirs tot just florits que creix a l'altre costat del carrer sota els paraments de la murada i que s'albira des de la porta de vidre) com un ingredient de la seua intervenció, i en aquest sentit provoca la transmutació proposant una vivència que inviti el sistema perceptiu de qui ho contempli a gaudir, a imaginar i a sentir...

erwinbechtoldERWIN BECHTOLD 90 anys (Colònia, Alemanya, 1925)

Es compleix enguany el noranta aniversari d’Erwin Bechtold, artista alemany resident a Eivissa des de 1958. Amb aquesta exposició, organitzada pel Museu d'Art Contemporani d'Eivissa a l'avantsala del Saló de Plens de l'Ajuntament d'Eivissa, aquest commemora i reconeix la importància de l'excel•lent trajectòria de l'artista dins i fora de les nostres fronteres.

La dilatada carrera d'Erwin Bechtold, amb etapes successives sempre compromeses amb l'avantguarda, el situa com un dels noms imprescindibles de l'informalisme, per ser aquest l’isme que millor qualifica la seva obra de maduresa.

El traç, la matèria, el color i el gest són per a ell els vehicles expressius de la seva abstracció, sense oblidar el compromís i el rigor, inherents a la seva tasca sempre impregnada d'una total coherència.

La justa mesura -expressió de la seva sensibilitat artística- la delicadesa del color, l'elegància gestual i la fondària i silent semàntica de la seva obra, buscant la trobada entre forces contràries en un territori intern de concòrdia i sintonia, són les més destacades característiques del seu llegat.